Si bé el peronisme destaca per unes característiques singulars, amb marcat accent patriòtic i populista, el procediment de nacionalització seguit per l’estat argentí és subjecte a dret. En volem destacar els controls parlamentaris que s'apunten al projecte de llei d'expropiació. Entenem que el litigi és entre una multinacional i un estat, i no entre dos estats. En qualsevol cas, els tribunals d'arbitratge internacionals poden resoldre les diferències entre la companyia i el govern argentí.

Actualment la majoria de les accions de Repsol són en mans estrangeres. Tot i que la multinacional té la seu a l’estat espanyol, disposa de filials en paradisos fiscals de manera que evadeix el pagament d’impostos. Només liquida al regne d’Espanya una quarta part dels seus beneficis totals.

No podem deixar de fer referència a les nombroses denúncies que Repsol acumula pel que fa als impactes socials i ambientals en les seves actuacions a Amèrica llatina. És el cas de Bolívia, Equador, Colòmbia i la mateixa Argentina on s’ha enfrontat a la comunitat maputxe. Repsol ha mostrat indiferència davant els drets dels pobles indígenes, fent activitats extractives als seus territoris fins i tot dins de zones protegides i parcs nacionals. El Tribunal dels Pobles va condemnar Repsol el 2007 per destrucció ambiental, desplaçament de poblacions indígenes i saqueig de recursos entre d’altres.

No compartim en absolut la reacció del govern espanyol, encapçalada pel president Mariano Rajoy, barrejant interessos privats i públics i apel·lant al sentit patriòtic que oculta la gestió interessada del govern espanyol en la privatització de Repsol. Els qui avui s’escandalitzen no van pas criticar Aznar. Ben al contrari, es van beneficiar de la venda de les empreses públiques més rendibles de l’estat espanyol. Com ha apuntat el diputat Joan Tardà, la reacció espanyola és patètica, “de caràcter nacionalista, de reminiscències subliminals colonialistes”.
La nacionalització d'YPF per part del Govern argentí ens referma en que el model majoritari d'internacionalització català no és ni ha estat l'espanyol, que va donar molts rèdits a Amèrica del Sud a través del control dels sectors regulats per part de multinacionals espanyoles privades en sectors i amb pràctiques impròpies del mercat lliure. La mateixa facilitat amb que van controlar el mercat sud-americà veiem com pot revertir-se, en la mesura que tant l'entrada com la sortida està fortament condicionada per decisions polítiques.

Catalunya juga i li cal jugar a una altra lliga. A la de les pimes que surten als mercats internacionals amb productes de qualitat competitius i que, per tant, no estan tant sotmesos a l'atzar de decisions governamentals o favors de governs estrangers'

Finalment, defugim qualsevol tipus de boicot als productes argentins que podria tenir un retorn nefast per als interessos comercials catalans al mercat argentí. Ben al contrari, des d’Esquerra aprofitem l’actual context per reforçar la nostra solidaritat cap al poble argentí i saludem fraternalment la comunitat argentina que actualment viu a Catalunya.