Després de la victòria del 2019, els republicans aspiren a tornar a tenyir de groc el territori per deixar enrere la sociovergència i que l’independentisme segueixi guanyant múscul en el camí cap a la República catalana
Amb 819.845 vots, Esquerra Republicana va esdevenir el 2019 la principal força municipalista de Catalunya. Les eleccions locals van catapultar els republicans com el partit amb més arrelament al territori. Una victòria incontestable, amb gairebé el triple de regidors que el PSC i 300.000 vots més que Junts, va situar la formació al capdavant de la representació a les administracions més properes a la ciutadania, els ajuntaments. Un total de 3.114 regidors i regidores d’arreu del país que des de llavors treballen per la transformació social, verda, feminista i democràtica dels seus pobles i ciutats.
Per primera vegada, la capital del país, Barcelona, es tenyia de groc encimbellant Ernest Maragall com el vencedor de les eleccions municipals a la ciutat. Només una operació d’Estat, amb espionatge de pel mig i l’inestimable col·laboració de Manuel Valls, va impedir l’alcaldia republicana després del pacte dels Comuns amb el PSC. A dues altres capitals de demarcació, Lleida i Tarragona, els republicans no només van guanyar sinó que van assumir la vara de batlle amb Miquel Pueyo i Pau Ricomà, respectivament.
Els resultats van evidenciar una gran penetració del partit a les àrees metropolitanes, amb les alcaldies de Sant Cugat, Blanes, Figueres, Manresa o Sant Feliu de Llobregat (aquestes dues últimes, compartides), i formant part del govern a Terrassa, Reus, Castelldefels o Valls. A més, Esquerra Republicana va emergir com a segona força a grans ciutats metropolitanes com l’Hospitalet, Sabadell, Cornellà o Sant Adrià.
Els números són contundents: 350 alcaldies, 16 d’elles en capitals de comarca, 366 consellers comarcals, 47 diputats provincials i les presidències de les Diputacions de Tarragona i Lleida, a més de formar part del govern de la Diputació de Girona. En el cas de la Diputació de Barcelona, el pacte de Junts amb el PSC per fer presidenta la socialista Núria Marín va deixar fora del govern als republicans.
Guanyar tot el país per atansar la República catalana
En definitiva, Esquerra Republicana va donar el 2019 un pas important en la seva aposta perquè l’independentisme guanyi tot el país, imprescindible per sumar múscul i complicitats en el camí cap a la República catalana, i per acabar amb el repartiment sociovergent del territori amb nous governs amarats dels valors republicans de la transparència, el progrés i la justícia social.
A les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, encara el repte de consolidar el republicanisme com a principal força municipalista de Catalunya, i davant d’aquesta enorme responsabilitat, el partit posarà tota la carn a la graella.
Els objectius: revalidar la victòria, consolidant-se amb més marge com a primera força municipalista, continuar creixent a les àrees metropolitanes, tornar a guanyar a Barcelona i aquest cop tenir-ne l’alcaldia, governar les Diputacions i alinear-les amb el Govern de la Generalitat, acompanyant les grans transformacions, i continuar amb la implantació territorial de forma homogènia, treballant per la Catalunya sencera i millorant la vida de la ciutadania.
Ja s’han escollit prop de 150 candidats i candidates per encapçalar les llistes, que no només seran paritàries sinó que volen ser un reflex de la pluralitat de la societat catalana. Per exemple, amb les candidatures a Sabadell de Gabriel Fernàndez, nascut a l’Uruguai; o a Martorell de Souli Messaoudi, d’origen marroquí.
Aquests seran alguns dels principals candidats i candidates d’Esquerra Republicana:
Ernest Maragall, preparat per governar Barcelona
Ernest Maragall repetirà com a candidat a Barcelona. “Estem preparats per governar i ens disposem a guanyar de forma inqüestionable”, va assegurar Maragall en ser proclamat candidat, i va mostrar el seu compromís per retornar a la ciutat “l’orgull, la confiança i l’ambició perdudes”.
Mireia Ingla, política honesta a Sant Cugat
Republicana, feminista i independentista compromesa, Mireia Ingla va obrir les portes i finestres de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per deixar-hi entrar aire nou. “M’he trobat una gestió més que dubtosa”, deia poques setmanes després de prendre possessió com a alcaldessa. El 2023, optarà a revalidar el mandat per consolidar les transformacions republicanes a la ciutat.
Pau Ricomà, l’alcalde de la cohesió a Tarragona
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, tornarà a encapçalar la llista d’Esquerra Republicana assumint el repte de “tenir una ciutat cohesionada, amb un centre fort i uns barris ben lligats”, com va explicar en ser nomenat. Enfront el model “caduc d’urbanisme expansiu” que representa el PSC, va insistir, aposta pel “model de la sostenibilitat i la cohesió”.
Alba Vergés, experiència de govern a Igualada
“Vull ser la primera alcaldessa d’Igualada, aportant l’experiència de govern al servei de la meva ciutat, perquè me l’estimo”. Són paraules escrites en una carta adreçada a la militància per l'ex consellera de Salut Alba Vergés, bregada en la gestió dels moments més durs de la pandèmia de la Covid-19, en presentar la seva candidatura a encapçalar la llista republicana a la capital de l’Anoia. Facilitar que el jovent es quedi a viure a la ciutat, reindustrialitzar la ciutat per generar llocs de feina i i millorar els serveis són algunes de les prioritats que s’ha marcat.
Miquel Pueyo, per una Lleida republicana
Miquel Pueyo repetirà candidatura com a paer en cap amb “la força, la il·lusió i la convicció que 2023 Lleida continuarà sent republicana”. “A l’horitzó: esperança i treball”, va apuntar en l’acte que el proclamava candidat, en què el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que va assegurar que Pueyo “dignifica i honora la dedicació política”.
Quim Ayats, construint la Girona del futur
Quim Ayats serà el primer en repetir candidatura d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Girona. L’actual vicealcalde, també regidor de Cultura, està estretament vinculat a la ciutat des de jove per la seva implicació en l’associacionisme gironí. “Volem continuar arromangant-nos per desencallar projectes de ciutat i per liderar els canvis per construir la Girona del futur”, va dir en oficialitzar la seva candidatura. El 2023, tindrà la oportunitat de liderar una Girona republicana.
Noemí Llauradó, a punt per liderar Reus
Noemí Llauradó va ser escollida candidata a l’alcaldia de Reus el passat febrer amb el suport unànime de la militància. L’actual vicealcaldessa i presidenta de la Diputació de Tarragona va assegurar que compta amb un equip “a punt per liderar la ciutat”. “Cal que trenquem vells esquemes i passem a entendre Reus com un tot, amb la seva diversitat i pluralitat. Una ciutat que genera noves centralitats de vida col·lectiva, trencant amb el concepte de perifèria”, va proclamar.
Aquestes són només algunes de les candidates d’Esquerra Republicana que es posaran al servei dels veïns i veïnes dels pobles i ciutats d’arreu del territori. Com Marc Aloy a Manresa, Agnès Lladó a Figueres i Àngel Canosa a Blanes, encapçalaran unes candidatures que el 2023 poden confirmar Esquerra Republicana com el pal de paller del municipalisme del país.
