El President Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble l'1 de març de 1936
El President Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble l'1 de març de 1936

Les eleccions del febrer de 1936 es van celebrar en un context similar a l’actual: el Govern de la Generalitat, amb el president Lluís Companys, estava empresonat i condemnat a 30 anys per rebel·lió, i la Generalitat, intervinguda. La victòria del Front d’Esquerres va aconseguir el seu alliberament

Era un 16 de febrer, però de 1936. Dia de jornada electoral. Les forces d’esquerres van guanyar les eleccions: el Front Popular a Espanya i el Front d’Esquerres a Catalunya. Aquesta victòria va comportar l’alliberament del Govern de la Generalitat, que estava empresonat i condemnat a 30 anys per rebel·lió, mentre que l’autonomia de Catalunya havia estat intervinguda. Però recapitulem.

1931. Poc després de la seva fundació, Esquerra Republicana de Catalunya va assolir una espectacular victòria als principals pobles i ciutats del país, de la qual ens queda en el record la imatge de Lluís Companys entrant a espatlles de la gent a l’Ajuntament de Barcelona. Arran d’aquesta victòria, i del triomf de les forces republicanes a la resta de l’Estat, el 14 d’abril de 1931 Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i, just després, Francesc Macià ho va fer des de la Generalitat. Així es reinstaurava l'autogovern, que havia estat dissolt el 1714 amb el Decret de Nova Planta.

 Francesc Macià proclama la República des del balcó de la Generalitat
Francesc Macià proclama la República des del balcó de la Generalitat

A l’Estat espanyol, la República era governada pel centre-esquerra, amb republicans i PSOE, fins que les eleccions anticipades del 1933 van donar la victòria a la majoria conservadora. Va començar així l’anomenat Bienni Negre, amb Alejandro Lerroux, republicà conservador, que va governar amb el suport de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA). La República espanyola va fer, doncs, un gir conservador, mentre que a Catalunya hi presidia Lluís Companys amb majoria d’Esquerra Republicana. Aquest contrast ideològic evident va tenir, ben aviat, conseqüències: el Tribunal de Garanties Constitucionals va tombar la Llei de Contractes de Conreu, impulsada pel Govern Català.

Aquesta llei pretenia protegir els rabassaires que conreaven les vinyes d’un propietari en un context d’epidèmia de la fil·loxera, i establia que els arrendaments havien de durar com a mínim 6 anys i que el treballador, si havia conreat la terra durant 18 anys, tenia el dret d’adquirir-la. Els terratinents i la Lliga Catalana, però, van presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat s’excedia en les seves competències i el tribunal, influït pel govern de dretes, va anul·lar la llei.

Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca la República i visca la Llibertat!
Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya

Davant l'involucionisme de la dreta espanyola, que qüestionava cada cop més l'autogovern català i l'ofegava econòmicament, i davant també del risc d'un cop d'estat militar, el president Lluís Companys va veure en perill la República i, en un intent de salvar-la fent caure el govern de dretes, el 6 d’octubre de 1934 va proclamar l’Estat català dins de la República federal espanyola. Enmig de l'eufòria de la gent a la plaça Sant Jaume, va pronunciar una de les seves frases cèlebres: "Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del President Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca la República i visca la Llibertat!"

La reacció de l'Estat no es va fer esperar: dos dies després de la proclamació de la República, el govern català va ser empresonat al vaixell-presó Uruguay, atracat al port de Barcelona, i l’autonomia va quedar suspesa. L'exèrcit va ocupar i controlar la Generalitat i l'Ajuntament i la repressió es va estendre pels municipis de tot el país. En total, hi va haver més de 7.000 preses i presos polítics a Catalunya. Al vaixell-presó Uruguay també hi van ficar altres polítics, funcionaris, professionals liberals i sindicalistes que eren catalanistes, i al també conegut vaixell Manuel Arnús de Tarragona hi van empresonar, bàsicament, pagesos. Els membres del Govern van ser jutjats i condemnats a 30 anys de presó i els van enviar a les presons de Cartagena i de Santa María.

 Lluís Companys i la resta del Govern durant el seu judici el 1935
Lluís Companys i la resta del Govern durant el seu judici el 1935

Malgrat tot, la inestabilitat d'aquell govern espanyol autoritari, que es trobava immers en diversos casos de corrupció, va acabar provocant l'avançament d'eleccions al febrer de 1936. Esquerra Republicana va liderar el Front d'Esquerres de Catalunya, el programa del qual es basava en dos punts centrals: l'amnistia per a les persones preses polítiques i el restabliment del Govern de la Generalitat. El Front va obtenir un gran triomf a les eleccions i va aconseguir la majoria absoluta, de manera que les preses i presos polítics van ser alliberats i es va restituir el Govern. L'1 de març de 1936 Lluís Companys encapçalava la comitiva del Govern que tornava a Barcelona enmig de l'aclamació popular. Un cop al Palau de la Generalitat, emocionat, va exclamar: "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!". L'ovació i els crits d'alegria del públic van durar minuts i minuts.

Avui, 16 de febrer de 2019, 83 anys més tard, el Govern de la Generalitat de Catalunya torna a estar empresonat, acusat de rebel·lió i de sedició per haver obeït el mandat democràtic expressat al referèndum de l'1 d'octubre i haver proclamat la República catalana. Una vegada més, el nostre Govern fa front a un judici polític i la repressió de l'Estat afecta tots els ciutadans i ciutadanes, perquè vulnera els seus drets individuals, com la llibertat d'expressió i el dret de protesta, i també trepitja els seus drets civils i polítics.

 El Govern al Tribunal Suprem el 12 de febrer de 2019
El Govern al Tribunal Suprem el 12 de febrer de 2019

Una cop més, també, tenim el president d'Esquerra Republicana entre reixes perquè volen castigar-lo i silenciar-lo. Però persones com Lluís Companys o Oriol Junqueras tenen una dignitat que traspassa murs i una veu que interpel·la tots els demòcrates. Oriol Junqueras l'hem pogut sentir al judici contra l'independentisme i contra la democràcia que ha començat al Tribunal Suprem de Madrid: "Em considero un pres polític", "votar no és un delicte, impedir-ho per la força, sí". Precisament, a la mateixa sala on ja van jutjar Lluís Companys el 1935.

I ens tornem a trobar una situació similar, amb la convocatòria en pocs mesos de tres eleccions seguides, el 28 d’abril i el 26 de maig. La democràcia i les llibertats es tornen a enfrontar al feixisme i a la ultradreta creixent. I la ciutadania té a les seves mans la decisió. Caldrà fer que la democràcia guanyi, perquè la llibertat està en joc.