Elisenda Alamany, rodejada de diputades, regidores i d'altres responsables republicanes, en un acte sobre feminisme / Marc Puig
Elisenda Alamany, rodejada de diputades, regidores i d'altres responsables republicanes, en un acte sobre feminisme / Marc Puig

Raquel Sans ha respost a les crítiques de Junts al feminisme actual: “Als de sempre ja els va bé que unes privilegiades blanquegin el sistema patriarcal”

La número dos de la llista d’Esquerra Republicana a Barcelona per a les properes eleccions municipals, Elisenda Alamany, ha alertat aquest dimarts que “la sociovergència no és una alternativa de futur per a Barcelona”, i encara menys en l’àmbit del feminisme. “PSC i Junts, amb la crossa del PP, no deixaran que Barcelona sigui feminista amb tota la seva plenitud; l’única opció de tenir una Barcelona plenament feminista és si Esquerra Republicana pot liderar el futur govern de la ciutat”, ha asseverat la candidata.

I és que, mentre Esquerra Republicana ha fet possible la paritat en tots els organismes dependents del consistori o s’ha compromès a eliminar tots els punts foscos d’inseguretat per a les dones en el proper mandat, el govern de la Diputació de Barcelona, en mans de Junts i el PSC, no vol renovar el conveni que permetria la continuïtat de l’Espai Francesca Bonnemaison: “La ‘bonne’ és un espai històric de referència a la ciutat que agrupa més de 94 entitats que fan cultura de base i que són l’exemple de la Barcelona que volem ser; és propietat de tots els moviments feministes que hi passen i patrimoni de la ciutat”, ha explicat Alamany, tot lamentant que la “sociovergència” la posi en risc.

Per la seva banda, la vicesecretària general de Feminismes i LGTBI d’Esquerra Republicana, Raquel Sans, ha posat en valor la “feina incansable” de l’organització en matèria feminista a tots els fronts, Govern, Parlament, Congrés, Senat, Parlament Europeu i tots i cadascun dels municipis de Catalunya. Ha recalcat que totes les llistes republicanes als municipis de més de 2.000 habitants són cremallera i el fet de tenir 5.721 dones candidates i 285 caps de llista, més que mai.

“Vull reivindicar el feminisme d’Esquerra Republicana, que és el del 99%, un feminisme transinclusiu i antiracista que ha vingut a qüestionar el sistema”, ha afegit Sans, “especialment quan, ara fa uns dies, sentíem una exconsellera de Junts, membre de la seva llista a Barcelona, dient que potser el feminisme actual és excessivament dogmàtic”. Davant d’aquestes declaracions, Sans ha estat implacable: “Segurament, als que representen el de sempre, ja els va bé que unes privilegiades arribin a determinats llocs i blanquegin el sistema patriarcal, però les dones d'Esquerra Republicana no hem vingut a fer això, hem vingut a garantir oportunitats per a totes, perquè no es tracta que apareguem unes quantes dones a les fotos, sinó que canviem el sistema i absolutament totes les dones puguem arribar a aquests llocs”.

També ha participat a l’acte la consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern, Tània Verge, que ha repassat les principals mesures d’un Departament de nova creació que, en només dos anys, ha impulsat centenars de mesures “a velocitat de creuer”, posant, per primer cop, l’agenda feminista al centre. El fet de triplicar els recursos a les polítiques de lluita contra la violència masclista; garantir l’accés a l’avortament tant químic com quirúrgic a tot el país; la distribució de productes menstruals reutilitzables i gratuïts; el nou permís per dol gestacional; un pla pioner contra la pressió estètica; o els més de 900 serveis de canguratge públic són algunes de les mesures que ha posat en valor.

La diputada al Congrés Pilar Vallugera, finalment, ha explicat que, gràcies a la feina i empenta del grup republicà, s’ha aconseguit reconèixer com a delicte l’assetjament a les clíniques on es practiquen avortaments, així com la rebaixa de l’IVA als productes d’higiene menstrual, del 10 al 4%, tot i les reticències del PSOE.

Però la gran polèmica d’aquesta legislatura ha estat al voltant de llei del “només sí és sí”: “Hem vist una aliança d’Estat entre les suposades esquerres i les autoconfessades dretes per evitar que el consentiment positiu fos l’eix central de la llei”, ha denunciat Vallugera. “Hem hagut d’explicar que no cal que et matin perquè se sàpiga que no hi ha hagut consentiment, que no cal que facis una heroïcitat; això, al 2023”, ha afegit. “És un motiu més perquè les dones tinguin clar que el projecte que farà les seves vides vivibles és el que representem nosaltres, no el dels que són capaços de pactar contra els drets i les llibertats de les dones”, ha clos.