Els organismes competents en matèria de Turisme de les Comunitats Autònomes de Catalunya, Galícia, Balears i Euskadi, manifesten el seu desacord amb les informacions difoses per la Mesa del Turismo, integrada per una trentena d’empresaris turístics, en les quals es denuncia que l’ús de les llengües d’aquestes Comunitats perjudica l’activitat turística.

Les quatre Comunitats citades i les seves respectives administracions turístiques disposen d’estudis realitzats per Universitats i també a empreses independents que avalen que la utilització de la llengua pròpia no suposa un element de dissuasió en l’elecció del país com a destinació vacacional, ni tampoc una disminució del nivell de satisfacció. De fet, tenir llengua pròpia es un aspecte que valora el visitant com a signe d’identitat i element diferencial, i suposa una fortalesa i atractiu d’aquestes Comunitats respecte a altres destinacions.

La percepció de diferents cultures a través de la seva llengua pròpia constitueix un element que forma part de l’experiència turística. El nou escenari turístic, marcat per una demanda més formada i informada, que centra les seves visites en l’apropament i coneixement per la cultura local, fonamenta l’èxit de la sostenibilitat. Una sostenibilitat que, atenent a les múltiples declaracions existents, com per exemple el Codi Ètic del Turisme, elaborat per l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides, fonamenta un dels seus tres pilars en la preservació i difusió del patrimoni cultural de la humanitat. Durant molt temps s’ha criticat el fet de promoure la prevalença una llengua única –l’anglesa– per ser utilitzada en les experiències turístiques.

Declaracions com les realitzades per la Mesa del Turismo contradiuen per tant, obertament les declaracions internacionals i contribueixen a intensificar i replicar, en una altra llengua, la tendència a l’estandarització lingüística i cultural.

A més, el comunicat de la Mesa del Turismo acusa els respectius Governs Autonòmics d’una incorrecta aplicació dels Estatuts d’Autonomia en relació a l’ús de les llengües pròpies i oficialment recollides a la Constitució Espanyola en els esmentats territoris, incorrent en una acusació gratuïta, greu i que no respon de cap manera a la realitat, sense cap fonament, estudi o eina d’anàlisi objectiva i rigorosa.

D’altra banda, les Direccions Generals de Turisme de Catalunya, Euskadi, Galícia i Balears manifesten que el turisme és un sector de serveis i, per tant, recau en els respectius Governs el deure de potenciar i dirigir la millora de la qualitat del servei. Per a dur a terme aquest objectiu, el sector turístic ha de comptar amb personal format, el qual ha de conèixer les llengües oficials de Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi, però també ha d’estar preparat per poder atendre al visitant en altres llengües com l’anglès, l’italià, el francès o altres.

En conclusió, l’ús i foment dels idiomes propis i oficialment reconeguts no implica expulsar el turisme, sinó tot el contrari, i obeeix a la coherència, enquadrant-se en la legalitat del marc constitucional. Així ho evidencia el fet que aquestes quatre comunitats autònomes registren conjuntament un àrea de gran impacte turístic en el conjunt de l’Estat, registrant algunes de les xifres més altes d’increment de turistes. Avui dia, la identitat i la singularitat, confereix a una destinació un major atractiu i potencialitat, essent aquesta l’estratègia actual de totes les Comunitats Autònomes i la resta de destinacions europees i mundials. En aquest sentit, l’ús dels idiomes nacionals en els diferents sectors del turisme, no sols no perjudica, sinó que enriqueix els valors i sentiments de tots els ciutadans de l’Estat i estrangers que visiten Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi.

Així mateix, aquestes quatre Comunitats demanen que ningú utilitzi la seva pluralitat lingüística per confondre la realitat de l’extraordinària convivència que es genera entre totes les persones que gaudeixen de les seves vacances en els nostres territoris.

Per últim, les Direccions Generals de Turisme de Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi recorden a la Mesa del Turismo que, novament dins el marc constitucional i estatutari, el turisme representa una competència exclusiva de les Comunitats Autònomes, permetent adaptar la legislació, polítiques i actuacions a la realitat diversa de cadascun dels territoris de l’Estat.

En qualsevol cas, les Direccions Generals de Galícia, Balears, Catalunya i Euskadi manifesten la seva sorpresa davant l’actuació obertament política i partidista de la Mesa del Turisme, i qüestionen clarament la seva representativitat dins el sector, veient-se en l’obligació d’explicitar que, els únics contactes mantinguts —de manera puntual i quan han existit—, han estat amb l’objecte de sol·licitar suport econòmic en la cobertura de despeses de viatges i allotjament. Així doncs, les Direccions Generals de Turisme de Galícia, Illes Balears, Catalunya i Euskadi consideren que la Mesa del Turismo no representa a aquests quatre territoris on, afortunadament, directius d’algunes de les empreses que integren aquesta mesa mantenen comportaments exemplars a favor de la pluralitat lingüística.