A finals del passat mes de juny, Meritxell Serret Aleu, exiliada a Bèlgica des del mes d'Octubre, fou nomenada Delegada del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea. 'La Humanitat' entrevista la flamant Delegada de l'executiu català a Brussel·les per valorar l'actual situació política i analitzar quins reptes haurà d'afrontar el procés independentista en l'esfera internacional
De Consellera del Govern de la Generalitat a Delegada del Govern a Brussel·les. És un nou repte que assumeixes en circumstàncies força excepcionals marcades per l'exili, la presó i, en general, la repressió contra Catalunya. Què suposa per a tu, aquesta nova etapa?
M'ha fet molta il·lusió i m'he sentit molt honorada. Per a mi és, sobretot, una oportunitat en tots els sentits i, alhora, també és un repte. Ser al capdavant de la Delegació i poder treballar amb tot l'equip de persones que la formen m'aporta energies renovades i noves perspectives per a continuar fent país i per a fer valer la realitat de Catalunya a la Unió Europea.
Ets la Delegada que arriba després de l'aplicació de l'article 155. Què ha suposat el 155 en el dia a dia de la Delegació?
La presència de Catalunya davant la Unió Europea té més de 30 anys d'història, primer a través del Patronat Català Pro-Europa i, a partir de 2004, amb la Delegació. És una de les Delegacions "veteranes" a la Unió Europea i que amb els anys ha guanyat rellevància i capacitat d'influència. Tenim una història d'anys i d'èxits que el 155 ha intentat aturar i malmetre.
Els 7 mesos d'aplicació de l'article 155 són una etapa fosca que han fet perdre oportunitats i que ha estat molt dura per a totes les persones que treballen a la Delegació, especialment arran del cessament injust d'Amadeu Altafaj com a Delegat. Ara, l'objectiu és retornar la confiança a tot l'equip, reprendre dinàmiques i encetar-ne de noves, perquè la capacitat d'influència de Catalunya a les institucions europees es vegi incrementada. Treballaré perquè qualsevol aspiració de Catalunya sigui assolida dins la Unió Europea.
El paper de l'Europa oficial, fins al moment, ha consistit a dir que el cas català era un "afer intern". Creus que aquest posicionament pot canviar i la UE pot esdevenir, per exemple, un agent mediador?
De l'experiència passada sabem que la mediació s'activa quan dues parts l'accepten i la reconeixen, i fins al moment, l'Estat espanyol l'ha rebutjat. Tot i així, cal tenir molt en compte que el que succeeix a Catalunya transcendeix a l'opinió pública europea i les institucions no en són alienes; i el que també cal remarcar és el rebuig general a la violència de l'Estat l'1 d'octubre.
Sigui com sigui, caldrà veure com evoluciona l'etapa tot just encetada amb el govern de Pedro Sánchez. Ara, tota la comunitat internacional està expectant per veure com gestionarà el conflicte que tenim obert, incloent-hi la situació de presó i exili i el dret d'autodeterminació.
Has trobat altres opinions dins de les institucions de la UE més enllà del posicionament oficial de considerar-ho "un afer intern"?
Durant aquestes primeres setmanes que porto al capdavant de la Delegació he pogut fer uns primers contactes amb representants d'altres països i assistir a diverses conferències sobre alguns dels grans temes que hi ha a l'agenda europea com el Brèxit o les prioritats de la Presidència austríaca del Consell. En aquests actes he rebut mostres d'interès per saber com està evolucionant la situació des del nomenament del govern a Catalunya i del nou govern a Madrid. La immensa majoria m'ha traslladat el desig que s'enceti una etapa de diàleg i la inquietud per com pot evolucionar el procés judicial contra els membres del govern que vam ser cessats pel 155.
Penses que aquesta falta de reacció de l'Europa oficial respecte a Catalunya pugui derivar cap a un cert euroescepticisme d'aquells catalans que sí que n'esperaven algun gest?
És evident que davant de l'expectativa que ens vam crear, la manca de reacció oficial ens ha generat, poc o molt, un sentiment de frustració. Ara, crec que toca aprendre del que hem viscut, posar en valor que no ens poden negar el dret a defensar la República catalana, i reprendre la tasca de generar confiança i guanyar respecte defensant el diàleg i una solució democràtica al conflicte. A més, hem de continuar reivindicant que som ciutadans europeus, que creiem en els valors sobre els quals s'ha creat la Unió Europea, de pau, igualtat, llibertat, justícia i solidaritat, i que no hi pensem renunciar.
En pocs mesos, se celebraran eleccions europees i les institucions comunitàries podrien canviar força les seves composicions. Com creus que Catalunya hauria d'afrontar aquesta comtessa electoral en un moment tan complex?
És important que la ciutadania catalana es mobilitzi i voti en les properes eleccions europees, perquè en el moment actual cal fer valdre més que mai l'Europa de les persones. Alhora, és important que siguem conscients que som un país que aportem innovació, bones pràctiques, recursos i expertesa en molts àmbits de la Unió Europea. Hem de fer que aquesta aportació es correspongui amb la capacitat de participar i d'incidir en la presa de decisions a les institucions europees. Per tot això és tan important que la societat catalana vegi reforçada la seva presència al Parlament europeu.
Tems que l'euroescepticisme, així com el populisme, que s'està propagant a través de temes tan delicats com la crisi dels refugiats pugui acabar consolidant-se amb un cert èxit electoral?
Fins i tot el vicepresident de la UE, Frans Timmermans, insistia fa unes setmanes en el fet que cal treballar permanentment pels valors fundacionals de la Unió Europea (pau, igualtat, llibertat, justícia, solidaritat...) i en això li dono la raó malgrat que molts cops no comparteixi el seu parer. No podem donar per suposat que no perillen ni tampoc hi hem de renunciar mai, ni a Catalunya ni a cap altre territori de la UE. I, alhora, és evident que per frenar l'euroescepticisme caldria que l'actuació de les institucions europees fos sempre coherent amb aquests valors. No sempre ho ha sigut, com hem vist amb l'abandonament de les persones refugiades o la mateixa violència contra els votants de l'1 d'octubre.
Tant per un objectiu com per l'altre, és indispensable que la societat estigui activa i a l'aguait de què s'esdevé en l'àmbit local i internacional per tal de frenar les ideologies i les actituds egoistes i excloents.
Quin paper ha de tenir Catalunya davant dels grans reptes europeus?
La societat catalana és plenament europea, capdavantera, amb ànim de construir ponts d'entesa, de progressar de manera solidària i de conviure en democràcia i pau. Catalunya, al meu entendre, ha de ser coherent amb els valors que defensa i, alhora, ha de treballar de manera cooperativa amb altres països. És a través de l'exemple i sumant aliances que aconseguirem incidir en les polítiques europees.
(...) per frenar l'euroescepticisme caldria que l'actuació de les institucions europees fos sempre coherent amb aquests valors. No sempre ho ha sigut, com hem vist amb l'abandonament de les persones refugiades o la mateixa violència contra els votants de l'1 d'octubreMeritxell Serret
I, en concret, quins creus que són els principals reptes que la Delegació davant la Unió Europea ha d'afrontar d'ara endavant?
Des de la Delegació hem de contribuir a la confiança i el respecte envers les propostes polítiques del Govern i, alhora, acostar més les institucions europees a Catalunya. El primer repte que tenim és recuperar-nos del desgast que ha suposat el 155 i de l'estratègia que durant anys ha impulsat el govern de Rajoy de limitar la participació del govern català a les institucions europees. Cal tornar a donar confiança a tot l'equip i tornar a posar la maquinària de la Delegació al 100%.
A la vegada, cal reprendre i reforçar la tasca de lobby i de representació a les institucions, sigui a la Comissió o al Parlament, aportant bones pràctiques, innovacions, posicionaments i propostes, sobretot de cara als grans debats que hi ha a l'agenda (persones refugiades i migrades, principi de subsidiarietat i governança de les institucions, marc financer plurianual i fons de cohesió, canvi climàtic, innovació, etc.) i dinamitzant al màxim el treball a les xarxes en les quals participem.
I ampliant el focus: Quina creus que ha de ser l'estratègia de l'independentisme davant dels nous escenaris que s'obren?
Penso que la nostra principal estratègia ha de ser mantenir-nos coherents i ferms en la defensa de la via democràtica i pacífica. Això vol dir, evidentment, estar sempre oberts al diàleg sobre la base del respecte mutu. Hem de continuar defensant la legitimitat del projecte de fer República i hem de treballar perquè sigui cada dia més sòlid en tots els sentits. Tot plegat, tant a Catalunya com a fora, a través també de la tasca d'internacionalització que ens toca fer i a través de la qual hem de generar confiança. Opino que si es planteja en termes d'igualtat i respecte, pot ser positiu que per part del govern d'Espanya es plantegi un projecte que es pugui debatre i contraposar amb el projecte de República que defensem.
Al cap i a la fi, que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement i democràticament sobre el seu futur és el que sempre hem desitjat, i com un dirigent britànic reconeixia en una conferència sobre el Brèxit: un referèndum s'ha de poder fer sobre propostes i plans, no només sobre idees. I la República catalana és un projecte per a ser debatut i compartit.
Necessitem que tota la ciutadania pugui conèixer què se li està proposant perquè fins ara només hem tingut al davant la idea de la unitat d'Espanya com a fet indiscutible, que ha negat el debat i ha provocat una polarització creixent de la societat.
Permet-me una pregunta un pèl més personal: des de la distància, les coses es veuen diferents? Hi ha idees, conviccions o estratègies que l'exili t'hagi fet posar en dubte o, per contra, convence't de la seva solidesa?
L'exili m'ha refermat la convicció que el bé més preuat és la convivència en pau i llibertat, per això estic més convençuda que mai que l'única manera de mantenir viu i tirar endavant el projecte de República és per la via democràtica, amb el conseqüent reconeixement i respecte a la discrepància i a la diferència. La mateixa societat belga és un exemple en aquest sentit del qual segurament podem aprendre.
Com veus la Catalunya i l'Europa del futur?
La Catalunya i l'Europa del futur les veig diverses i plurals, tant o més de com en són ara. Espero i confio que a través de la solidaritat dels seus habitants, siguin espais de convivència, de progrés i on el respecte a les persones i als drets humans estigui per sobre de tot.
Penso que assolirem la República quan aquesta sigui una opció majoritària i sigui respectada per tothom, fins i tot per qui no la comparteixi. Per això crec que és tan important, des del respecte mutu, escoltar i parlar amb qui avui és contrari o té dubtes del que implica la República catalana
I, per descomptat, tots els demòcrates hem de fer front comú per deixar en evidència i condemnar les visions excloents i les persones intransigents que no respecten la discrepància i actuen amb violència.