Parlant d’accions concretes, un dels grans punts d’inflexió per a Sant Vicenç dels Horts ha estat el projecte al voltant del riu.

I que continuarem. Me’n sento especialment orgullosa perquè al seu moment, l’any 2000-01, em vaig implicar en la plataforma que va lluitar contra dos projectes d’urbanització que amenaçaven la zona agrícola paral·lela al riu amb la implantació d’una Àrea Residencial Estratègica (ARE) per a la construcció de pisos. Havíem de tirar enrere aquest projecte i preservar la zona agrícola, que és part de la nostra identitat. I fent-ho també contribuíem a l’equilibri territorial, a l’activitat econòmica al voltant del riu i a la qualitat ambiental. Quan Junts per Sant Vicenç va arribar al govern es va aturar l’ARE. I no només això. Ara mateix tenim tramitada la petició per incorporar les 40 hectàrees afectades al Parc Agrari, de manera que tot aquest sector ja no està amenaçat. Això ha anat en paral·lel a l’empoderament de la pagesia, a través de la creació del Consell Agrari, perquè som conscients que l’única manera de preservar una zona agrícola és que sigui econòmicament rendible i creant una cadena de valor al seu voltant, com són projectes d’emprenedoria al voltant de l’agricultura ecològica, empreses d’alimentació i una gastronomia associada a tot aquest cicle.

I com més ha de créixer l’actuació al voltant del riu?

Aquest gener signarem amb la consellera d’Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà, un conveni per fer realitat un projecte de ribera molt potent que permetrà actuar sobre zones d’horts que tenim desendreçats i crear nous espais de passeig i esbarjo, consolidant un espai natural en benefici de tothom. Ara el riu ja és un formigueig constant de gent a totes hores. Hem passat de donar-hi l’esquena a viure-hi de cara i reivindicar-lo com a valor. I en matèria de qualitat ambiental també tenim més reptes.

Com per exemple?

La reducció de les emissions, que inclouen l’impuls al transport públic –la inclusió a la primera corona de la tarifa integrada en determinades modalitats ja és un primer pas- o l’aprovació, el mes passat, d’un pla de mobilitat sostenible. I també hem estat clars a l’hora de presentar un contenciós administratiu contra una empresa dedicada a la crema de pneumàtics que ha sol·licitat autorització per passar de 5.000 a 20.000 tones anuals. No hi estem d’acord i fem costat als veïns que s’hi oposen. Som el primer govern que hem fet aquest pas tan concret.

Vas arribar a l’alcaldia ara fa tres anys, substituint Oriol Junqueras quan va anar a Govern, i les municipals arribaran segurament amb el judici acabat, peticions de penes presentades i a l’espera de sentència. És difícil dissociar la figura de Junqueras de la vida municipal a Sant Vicenç?

L’Oriol Junqueras és una persona molt estimada, a Sant Vicenç. Pel seu magnetisme i per la seva dimensió pública, però també per la seva proximitat, la seva honradesa i el compromís amb el poble i l’estima per Sant Vicenç. En això últim nosaltres pretenem ser el mateix: gent que vol treballar honestament per Sant Vicenç i que està disposada a dedicar uns anys de la seva vida al servei del seu municipi. I volem fer-ho continuant la política municipal que ell va endegar. La millor manera de fer costat al nostre exalcalde és treballar perquè Sant Vicenç tiri endavant.
Dit això, és innegable que som un partit democràtic, on conflueixen persones de diferents tarannàs i fins i tot amb diferents punts de vista en determinades coses, però tots igualment compromesos en la denúncia pels presos polítics i exiliats i en l’exigència que no hi ha cap altra sentència possible, davant del judici, que l’absolució. Ara mateix a Sant Vicenç no es pot dissociar una cosa de l’altra. No podem ser aliens de cap manera al fet de tenir al nostre exalcalde en presó preventiva per delictes que no ha comès. La defensa dels drets civils i polítics, de la democràcia, de la llibertat i de la justícia ens ha de convocar a molts. I és una llàstima que no ens convoqui a més. Em refereixo a altres partits. En això no es pot ser neutre. Perquè quan pretens ser neutre també estàs dient coses.

Després de tres anys d’alcaldia i mirant a les eleccions del proper mes de maig, com valores aquesta experiència a nivell personal?

Vaig iniciar-ho amb una sensació de vertigen impressionant, tenint en compte, per començar, la persona de qui agafava el relleu i on havia deixat el llistó. I la responsabilitat afegida que ara no es tractava de dir què faries, que desitjaries, o què t’agradaria, sinó de respondre, decidir i actuar. I una de les reflexions que hi afegeixo és justament des de la perspectiva feminista: Sant Vicenç vam ser els primers en declarar-nos municipi feminista i hem compartit un decàleg amb altres municipis i alcaldesses. Començant justament per això: no anàvem bé si la primera pregunta que havíem de respondre era què feia una dona portant una alcaldia. A nivell personal, quan vaig agafar el relleu a l’Oriol no em plantejava continuar en un futur a l’alcaldia. Però les circumstàncies i el moment històric que estem vivint ens demana que hi siguem.

I amb bones perspectives?

Estem convençuts que sí. No ens podem permetre retrocedir en el camí que hem iniciat. Si no som govern anirem enrere a passos de gegant. Arribar fins aquí ens ha costat molts anys, i no ens els podem deixar perdre. Hem tingut tantes mancances, hem estat els darrers en tantes coses, ... Quan estàs constret has de ser creatiu i agosarat. Penso que és el que hem fet. M’agrada molt una frase d’un meu company de govern: “Sant Vicenç dels Horts ha de tenir cos de ciutat amb ànima de poble”. En això estem.

A banda del que ja hem comentat, quins projectes de futur plantegeu, a curt i mitjà termini?

Tot i que hem avançat molt tenint en compte d’on veníem, avui encara debatem sobre fer nous centres cívics. Només disposem d’una llar d’infants pública en bones condicions i hem de traslladar els espais de l’altra, El Petit Mamut. I properament signarem un conveni amb el conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani per a la construcció d’una residència d’avis amb 80 places i 20 per a centre de dia. És una cadena integral de serveis i equipaments que hem d’anar tancant, com també ho és un altre repte important: disposar d’un parc públic d’habitatge de lloguer destinat a joves que vulguin emancipar-se, però també a aquelles persones grans que ja no necessiten grans espais on viure, sinó pràctics i funcionals, adaptats a les seves necessitats. En definitiva, anar teixint una xarxa que ens pugui crear les condicions perquè a Sant Vicenç tothom hi pugui viure bé. I fer nostra aquella premissa baixllobregatina que diu que nosaltres no som el pati del darrere de Barcelona, sinó que Barcelona és el nostre pati.

Un dels últims acords de l’any a la comissió de govern va ser la reparcel·lació del Pla de Ricard.

Sí. És el sector on hi havia hagut la Printer i ens permetrà la generació de 190.000 metres quadrats de sòl industrial. No podem deixar desatès cap àmbit i hem de buscar l’equilibri a l’hora de planificar el creixement: ni tot ha de ser habitatge, ni tot ha de ser indústria, ni tot ha de ser zona agrícola. Hi ha marge per a l’equilibri. El desenvolupament industrial i la creació de llocs de treball que comporta són determinants per al progrés d’un municipi.

El 16 de gener teniu una inauguració...

Ens fa molta il·lusió. Inaugurarem la pista Fundació Cruyff al barri de Sant Josep, al carrer Cadis, dins d’un projecte al que ens hem pogut acollir que vincula esport i integració social. No és un equipament esportiu estricte, sinó un projecte d’interacció social que incorpora el treball en valors. Els mateixos veïns, en un procés participatiu, van triar l’emplaçament en aquesta pista que ja existia i que s’ha redimensionat amb aquesta iniciativa. Portarà el nom de Ronald Koeman. I puc avançar que per a la inauguració estarem molt ben acompanyats...