Quan es cou algun projecte ciutadà a Mollet, l’Oriol López sempre hi és. Té una capacitat innata d’engegar projectes i fer que rutllin. Al 2008 la secció local tenia una vintena de militants, avui en té prop d’un centenar; l’Oriol hi té molt a veure. Actualment, aspiren a l’alcaldia per millorar la vida de la ciutadania i garantir que ningú no es quedi enrere
Després de mitja legislatura substituint a en Xavier Fenosa i d’una de sencera sent el portaveu del grup més petit del ple de Mollet, quina valoració en fas d'aquesta darrera legislatura?
Vaig començar fent sol de regidor, després vam ser dos amb la Marta Vilaret, que ara té unes grans responsabilitats també al partit i que continua fent de regidora d'Ara Mollet-Esquerra, i després l'any 2015 va arribar el gran triomf electoral en què vam obtenir cinc regidors, una cosa que ningú no s'imaginava. Ara anirem a aconseguir-ne més i a guanyar les eleccions. Sobre aquest últim mandat, que ja estem acabant, jo diria tres coses. En primer lloc, el 2015 vam estar molt a prop del canvi, però no el vam assolir. Nosaltres i Canviem Mollet sumàvem 12 regidors i amb 13 ho haguéssim pogut fer, però el PDECat no ho va veure clar i no va ser possible. Però la possibilitat del canvi continua en la mentalitat de molta gent al carrer. En segon lloc, el grup municipal que vam confegir continuava una feina que començà entre el 2009 i 2010. Un projecte municipal on ha arribat la gent de Solidaritat i la gent del PACMA. Després la coalició amb Moviment d'Esquerres i el suport de molta gent independent. I per últim, hem treballat insistentment per explicar a la població que, si algú vol un canvi després de 32 anys, només hi ha una possibilitat: que nosaltres guanyem les eleccions. Crec que això la gent ho entén.
Com valores la incorporació de la Marta Vilaret, una peça clau en el grup municipal, a l'Executiva Nacional?
Està bé que la Marta treballi per Esquerra Republicana ara també des de l'àmbit nacional, esperem que aprofitin el seu talent i que ella aprengui molt més del que sap ara. És molt bo pel partit que hi treballi algú tant preparat i amb uns valors indestructibles. I també és molt enriquidor per al futur del nostre projecte municipal.
Ara mateix, quina és la situació de la ciutat de Mollet?
Tenim una ciutat aturada. Això seria el resum, i no només ho pensem nosaltres, és la percepció majoritària de la gent i de les entitats. La gent concep que fa molts anys que tot és molt semblant, que no canvia res. No tenim pla d'ordenació urbanística per errors del govern, tenim una situació econòmica molt dolenta, que fa que no hi hagi inversions. Tenim un govern sense cap projecte de futur. Això és el pitjor; pots tenir pocs diners, però si tens un projecte de futur, pots salvar moltes coses. Tenim un govern que fa molts anys que no fa polítiques perquè Mollet assoleixi la capitalitat al Baix Vallès. No mira pels 130.000 habitants del seu entorn, que són els que potencialment poden gaudir del comerç i els serveis, fer esport, consumir cultura a Mollet. Per tant, la situació avui és que no vam materialitzar el canvi el 2015, ni el 2017 quan ho vam tornar a intentar buscant la complicitat d’altres forces polítiques. Primer CiU i després Canviem Mollet no van estar a l'altura i no han volgut que la ciutat faci el tomb. I encara tenim Ciutadans i Partit Popular donant suport al govern del PSC i nosaltres ens veiem amb l'obligació d'oferir a la ciutadania de Mollet una opció de futur perquè hi hagi un canvi.
Quins són els reptes que té la ciutat per sortir d'aquesta dinàmica negativa que descrius?
Per començar, a Mollet li cal un impuls de l'economia urbana. Fa molts anys que es fa política-aparador al voltant de la indústria i el comerç, però és fa molt poc per atraure inversió i talent. Li cal, sobretot, un impuls en una zona que està dibuixada però que no està desenvolupada -ni se'n parla- que és la zona de Can Prat, que té unes potencialitats enormes. Hi ha una idea inicial que la Rambla passi el Besòs i arribi a Can Prat. També hem de mirar Can Magarola, l'altre espai de teixit industrial molt deteriorat i deixat. L’altre repte que hem d'afrontar és com revertim la situació d'estancament cultural, econòmic, d'oci per al jovent i esportiu més enllà de les entitats del ram. Per afrontar això, Mollet té una cosa que altres ciutats no tenen: les 130.000 persones que viuen al voltant de Mollet que haurien de poder venir a la ciutat. Però això vol dir creure-s'ho i fer polítiques no d'esquena als altres municipis com s'està fent fins ara. Exercir la capitalitat també vol dir treballar en col·laboració amb els municipis de l’entorn. I la darrera pota dels reptes pendents; l'educació i la cultura com a pilars fonamentals del futur.
En aquest sentit, què proposeu sobre els pilars de l’educació i la cultura?
Mollet necessita posar l’educació i la cultura en el lloc que mereixen. Per què no hi ha la festa de la cultura a Mollet i hi ha altres tipus de festes com la de l'esport, que és fantàstica? En l'àmbit de l'educació hem d'aconseguir salvar el tradicional divorci entre empreses, universitats, formació a les escoles i ajuntaments i ser una ciutat pionera en aquesta reconciliació. Cal un ajuntament molt més obert. Per exemple, al darrer Ple ens trobàvem que una entitat volia parlar i no podia. Vam haver de fer una moció perquè pogués parlar. Cal molta obertura, moltíssima. També tenim el repte de la joventut, la gran oblidada. Hem d'obrir les polítiques i fer-les transversals a la joventut d'aquest poble. El jovent de de la ciutat necessita poder viure a Mollet, poder tenir un espai digne per treballar, poder viure en un habitatge assequible i tenir espais d'oci i de cultura on es puguin desenvolupar.
El jovent de de la ciutat necessita poder viure a Mollet, poder tenir un espai digne per treballar, poder viure en un habitatge assequible i tenir espais d'oci i de cultura on es puguin desenvoluparOriol López Candidat a l'alcaldia de Mollet
Ho has comentat a l'entrevista i ho vas afirmar a l'acte Ciutats republicanes, ciutats de progrés al barri de Can Borrell. Deies que la candidatura que encapçales guanyarà el 2019, què et fa estar-ne tan segur?
Em fa estar-ne tan segur haver treballat durant molt de temps i, fer-ho sobretot, al carrer. Si trepitges el carrer i parles amb gent, te n'adones que als qui els eres indiferent, ara creuen que allò que estàs fent és important i creuen en tu. Apuntem cap a una candidatura molt transformadora, republicana, d'esquerres i municipalista, molt local, molt molletana. Aquesta descripció de transversal o transformadora és fàcil de dir, però quan portes 8 o 9 anys treballant-ho, acaba sent una realitat per la ciutadania i no només una cosa que es diu. Quan guanyes credibilitat te n'adones que pots fer una candidatura amplíssima, no només amb la gent d'Esquerra Republicana o d'Ara Mollet que està al nostre voltant, sinó amb gent de Moviment d'Esquerres o amb gent d'altres partits, d'altres agrupacions o d'altres sensibilitats de l'esquerra que ens donarà suport. Te n'adones que la candidatura pot ser molt potent. Més enllà d'això una cosa que per nosaltres és importantíssima –a part del programa i de les idees que puguis aportar- és tot el projecte Som Barris, al qual Esquerra Republicana nacional ens ha ajudat a sistematitzar. Aquest projecte entronca amb la nostra visió de ciutat: mirar la ciutat des de Gallecs a l'Estació de França i del Calderí a Lourdes, per projectar-la cap al futur. És per això que hem creat set seccions de barri, on la gent del nostre projecte municipal treballa des de les problemàtiques concretes del seu territori. Això ens dóna credibilitat, obertura i ens permet trencar pors i tabús.
Com és aquesta candidatura que s'està preparant?
És una candidatura en què dels 10 primers llocs potser hi haurà només quatre militants d'Esquerra Republicana. És un Acord Municipal on hi haurà gent de Moviment d'Esquerres, hi haurà gent del món associatiu, gent que la seva llengua principal i d'ús habitual és el castellà. Hi haurà persones molt diverses, de moltes sensibilitats. Allò que sempre es diu i és difícil de posar en pràctica; "farem una candidatura el més semblant possible a la gent del lloc on vius", crec que aquest cop ho podrem afirmar amb més fermesa. Haurem pres l'exemple de Sant Vicenç del Horts en aquest fet i en molts d’altres.
