El portaveu al Parlament, Joan Ridao¸ assegura que “l’acord inesperat entre Zapatero i Rajoy per assegurar la unitat territorial i l’estabilitat constitucional prefigura la reedició de la nefasta LOAPA” i creu que “la intenció de constituir una comissió de seguiment de les reformes estatutàries un intent d’ ingerència i de tutela inacceptable, entre altres, del futur Estatut català”.

Segons Ridao, “la sola referència als pactes autonòmics anteriors entre els dos principals partits estatals, els de 1981 i 1992, és el pitjor auguri perquè els primers van portar la LOAPA i els segons l’harmonització total del mapa autonòmic i la clausura del sistema”. El portaveu al Parlament considera que “coneixent la trajectòria i el programa del PP, la desconfiança està més que justificada”.

Joan Ridao recorda que la oferta d’Esquerra al PSOE per un acord parlamentari al Congrés “pretén garantir les reformes del model d’ Estat i assegurar un nou Estatut i un millor finançament” i afegeix que “el compromís de Zapatero d’acceptar l’Estatut que s’aprovi a Catalunya no es pot veure condicionat per una negociació amb un partit que en el passat ha fet la política més autoritària, antisocial i centralista des de la Transició, i que s’ ha mostrat totalment refractari a qualsevol tipus de reformes constitucionals o estatutàries que puguin posar en qüestió l’actual model d’ Estat”.

El portaveu parlamentari alerta que “si Zapatero no recondueix la situació i s’empara en el pretext que no es pot prescindir de la col.laboració del principal partit de l’ oposició, està posant en perill la continuïtat d’un dels principals suports que té des de la investidura, el d’ ERC, que dilluns analitzarà la situació creada a partir d’ aquest gir inesperat”.

Ridao creu que “el president espanyol ha exhibit novament les seves vacil·lacions pactistes i el seu seguidisme del PP” i afegeix que “en aquest cas, al marge de posar en perill els seus suports a Madrid, ho ha fet incomplint els seus compromisos davant els partits catalans i ignorant la seva voluntat de treballar amb consens, però sense intervencions”.