Totes les forces polítiques amb representació parlamentària al Parlament espanyol, tret del PSOE i el PP, han reclamat conjuntament la inclusió del dret a usar les llengües cooficials de l'Estat a nou Reglament del Congrés. Les sis formacions han presentat un plec de 17 esmenes que reclamen la introducció de condicions de democratització de la Cambra que incrementin considerablement els drets que pertoquen als denominats grups minoritaris.
 
El portaveu al Congrés i cap visible de la batalla pel reconeixement dels drets lingüístics a la Cambra baixa, Joan Tardà, ha volgut remarcar que amb l'actual situació de marginació del català, l'èuscar i el gallec "no reflecteix la tan anomenada pluralitat i diversitat lingüística i cultural de l'Estat".

Tardà ha remarcat que la inclusió del dret a parlar en català al Congrés és irrenunciable per ERC. La resta de formacions han donat suport a l'afirmació de Tardà i han volgut deixar clar que és incongruent que el Govern espanyol promogui accions d'oficialització de les llengües cooficials de l'Estat a Europa mentre al seu Parlament no es reconeix cap dret lingüístic a les minories.

El portaveu al Congrés ha volgut deixar clar que "Esquerra no demana que en dos mesos totes les sessions del Congrés es puguin fer en les quatre llengües quan no s'ha aconseguit en 25 anys". "ERC serà pragmàtica i sensata" i ha afegit que s'avindran a pactar un calendari "raonable" amb els socialistes per veure les possibilitats i modificacions tècniques que es poden anar introduint per culminar amb una "convivència democràtica i fraternal" de totes les llengües de l'Estat.   
 
A banda del paquet d'esmenes conjuntes, Esquerra presentarà en els pròxims dies d'altres contribucions al nou Reglament del Congrés a fi efecte de "democratitzar i modernitzar" el seu funcionament.