El secretari d’Acció Exterior de la Generalitat i secretari de política internacional d’ERC, Jesús Maestro, la diputada Teresa Aragonés i el responsable de Moviments Socials, David Minoves, s’han entrevistat avui amb Evo Morales, diputat i líder de la segona força política boliviana, el Movimiento al Socialismo (MAS), i amb Jorge Alvarado, diputat del MAS, enginyer geòleg i especialista en la problemàtica del gas a Bolívia.

Morales és un dels principals símbols de la lluita contra el neoliberalisme a l’Amèrica Llatina. És president de la Federació de Productors de Coca del Chapare, i des de juny de 2002, líder de l’oposició política del seu país. Va estar a punt de ser president, però la pressió de l’ambaixada nord-americana va impedir-ho.

Aquest líder indígena va ser el cap visible de la insurrecció popular d’octubre de 2003, coneguda com a “guerra del gas”, que va acabar amb 80 morts, la sortida del país del president Gonzalo Sánchez de Lozada i l’arribada al poder del fins aquell moment vicepresident, Carlos Mesa. Una llei d’hidrocarburs, un referèndum vinculant sobre la venda de gas i la instal·lació de taules de diàleg sobre el cultiu de la coca són els temes que han quedat pendents de negociació després de la crisi.

Durant la XIII Cumbre Iberoamericana de presidents i caps d’Estat que va tenir lloc el mes de novembre de 2003, Evo Morales va obtenir el reconeixement com a líder polític del seu país després de reunir-se amb els presidents Lula, Chávez i Kirchner i amb el secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan.