ERC estudiarà la proposta del BNG de conformar una coalició de totes les formacions nacionalistes d'Euskadi, Catalunya i Galícia per a les eleccions europees del mes de juny, però en principi veu "difícil" compartir cartell electoral amb CiU.

Així ho ha assenyalat el senador Carles Bonet al portaveu nacional del BNG, Anxo Quintana, amb el qual s'ha reunit aquest migdia al Congrés per analitzar la situació política espanyola després del 14 de març i les perspectives a Europa i en els comicis al Parlament d'Estrasburg.

El BNG, que en els anteriors comicis europeus sempre havia participat en solitari, ha plantejat en l'última reunió de la Declaració de Barcelona la possibilitat d'unir forces per a les europees amb CiU i PNB, els altres dos firmants. Ahir, el BNG va fer una proposta formal perquè aquesta coalició nacionalista inclogués altres formacions d'Euskadi i Catalunya, com ara Eusko Alkartasuna i ERC.

Quintana ha exposat la seva proposta a Bonet, que ha explicat que participar a unes eleccions a la mateixa llista que CiU és una possibilitat "remota". "En política no cal descartar res i ho estudiarem, però avui és difícil que ERC i CiU puguin compartir una mateixa candidatura", ha comentat el dirigent d'ERC als periodistes.

El líder del BNG espera que la seva idea s'analitzi detingudament en totes les formacions convidades a la coalició, sobre la base que s'hi sumi "tothom qui vulgui ser-hi" i on "ningú pugui vetar ningú". I com a mínim, el BNG estaria disposat a tornar a participar-hi en solitari.

Les dues forces coincideixen que el procés constituent a la Unió Europea ha de permetre que es reflecteixi "l'Europa dels Pobles", i Bonet ha volgut deixar clar que, al marge que es formalitzin llistes conjuntes o separades, ha d'establir-se una aliança nacionalista a Europa.

Pel que fa a la situació política espanyola, BNG i ERC coincideixen que el final de la majoria absoluta del PP i el triomf en minoria del PSOE obren "una gran oportunitat" per aprofundir en el caràcter plurinacional de l'Estat.

Segons Bonet, es tracta de buscar un "procés neoconstituent" per tal que, apel·lant a l'"esperit federal" del PSOE, faci possible que "Espanya surti de l'armari i reconegui la seva plurinacionalitat".