El portaveu al Parlament, Josep Huguet, ha afirmat avui que ERC aprofitarà que “la carpeta del català està oberta” perquè “segueixi oberta” amb la finalitat de “plantejar en el Congrés que sigui llengua d’Estat”, tot i que no llengua oficial a tot l’Estat.

Huguet ha agraït l’esforç del ministre d’Exteriors, Miguel Angel Moratinos, per al reconeixement del català a Europa, però ha constatat els recels de França i Estònia.

El portaveu al Parlament ha destacat que s’ha d’aprofitar l’ocasió per a reivindicar també el català a Espanya i ha anunciat la presentació d’una proposició no de llei al Congrés perquè RTVE prevegi la representació de llengües diferents del castellà en els esdeveniments com el festival d’Eurovisió.

Així mateix, Huguet ha considerat necessari que una llei de llengües desplegui les al·lusions a les llengües que fa la Constitució. Així, per exemple, ha reclamat el dret de dirigir-se en català en escrits per a l’Administració, més presència del català en les universitats espanyoles, ensenyament voluntari del català a les escoles i presència en símbols com ara els segells.

El portaveu al Parlament ha instat el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a que “intervingui perquè s’acompleixi la promesa” del Govern central de defensar el català a Europa.

D’altra banda, Huguet s'ha mostrat partidari de convocar la "comissió de seguiment de l'acord tripartit" per fixar un calendari i el llistat de temes pendents de negociació amb el Govern central.

ERC, en concret, ha recopilat del text de l'Acord de Govern un total de 41 competències pendents de traspàs, de les quals aproximadament el 50 ó el 60% "estan vinculades a la reforma de l'Estatut, i per tant, van empaquetades a aquest procés de reforma".

"La resta de competències no és així -ha precisat- i són aquestes les que han de figurar contemplades en un calendari", i entre elles "figura la de la devolució de l'arxiu de Salamanca".

Segons Huguet, ERC vol que hi hagi un "mandat" des de Catalunya per resoldre aquesta qüestió i, a més a més, no vol que "es deixi passar el temps sense trobar una solució" ni tampoc que "des de l'oposició ens vulguin marcar un ritme que ha de ser nostre".