El portaveu al Congrés, Joan Puigcercós, acompanyat pels diputats al Congrés Joan Tardà i Rosa Maria Bonàs, el president del partit, Jordi Carbonell, i les militants històriques Enriqueta Gallinat i Pepa Batalla, ha presentat una proposició no de llei en què s'insta al Govern espanyol a demanar perdó per l'assassinat del President de la Generalitat, Lluís Companys, el 15 d'octubre de 1940.

La proposició no de llei, que s'entrarà avui mateix al registre de Congrés, també demana que es rehabiliti públicament l'honor del president Companys "mitjançant la celebració d'un solemne acte de desgreuge al Castell de Montjuïc" així com "el compromís d'endegar les accions necessàries que permetin l'anul·lació del Consell de Guerra sumaríssim a què fou sotmès el president de Catalunya".

Puigcercós, que ha recordat que Companys va ser l'únic president d'Europa assassinat en aquell període, ha explicat que "no va ser només un assassinat contra Catalunya i contra les seves institucions -la Generalitat Republicana i la República espanyola en general-, sinó que va ser un símbol de les 192.684 execucions que el general Franco va ratificar des del final de la guerra fins el 1944".

Així mateix, ha indicat que per a ERC "els símbols són importants" i que creu que en aquest període de sessions del Congrés la iniciativa podria ser aprovada per una àmplia majoria.

El portaveu al Congrés ha destacat que Catalunya va viure una "repressió sense precedents a Europa" i que a l'entrar en el període democràtic, "les forces d'esquerra van optar pel silenci", per la qual cosa ara ERC reclama recuperar la memòria històrica i tancar una etapa. "És un acte de dignitat, aquest país ha de recuperar la dignitat", ha indicat.

El president d'ERC, Jordi Carbonell, ha posat èmfasi en què el president Lluís Companys "va ser l'únic president assassinat per motius polítics durant el període convuls de les guerres del segle passat" i ha explicat que els Governs democràtics d'Alemanya i França, hereus dels Governs que van contribuir a la detenció de Companys i el van entregar al règim franquista, ja han demanat perdó públicament mentre que Espanya encara no ho ha fet.

Carbonell ha indicat que "no demanem venjança" sinó que "demanem recuperar la memòria històrica i un desgreuge" per part de l'estat espanyol. Així mateix, ha indicat que amb la transició, que per ell "no va ser una ruptura", es va perdonar tothom (ha recordat l'aministia de 15 octubre 1977) "però això no vol dir oblidar tot el que ha passat".