El president del Parlament, Ernest Benach, va defensar ahir a Madrid el projecte de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat pel Parlament el passat 30 de setembre, i el procés de reforma que començarà a les Corts Generals. Benach va afirmar que es tracta de "l'Estatut del Parlament de Catalunya i, per tant, exigeix, sobretot, respecte democràtic al procediment i a la seva legitimitat, per dignitat democràtica".

El president ho va fer durant la seva participació al Fórum Europa, organitzat per Nueva Economía Fórum, emmarcat en el cicle "La reforma del model territorial d'Espanya".

Benach va explicar que "no es pot negar la legitimitat ni el valor democràtic" del projecte de reforma aprovat pel 90% de la cambra catalana. I va insistir que "davant la campanya oberta contra l'Estatut per determinats sectors i mitjans, vull reclamar respecte a les institucions. I molt especialment respecte al poble de Catalunya, al Parlament de Catalunya i als seus representants polítics, i també respecte a les Corts Generals, les quals, conjuntament amb el Parlament, iniciaran formalment en breu el camí del diàleg per arribar a un pacte que sigui satisfactori entre totes dues parts".

El president de la cambra catalana va explicar que quan s'insinua que el procés obert a Catalunya té tuteles s'està atacant el Parlament de Catalunya, la màxima institució representant dels catalans i catalanes. Pel president del Parlament, "qui així ho fa, no té ni la més mínima idea de què és tenir sentit d'Estat i està atacant la democràcia". Benach va demanar que aquestes actituds es corregeixin, perquè encara s'hi és a temps.


Catalunya és una nació

Respecte del conflicte que ha originat el terme nació, Benach va declarar que "és simplement el sentiment compartit per la major part de la gent que viu a Catalunya, del qual no tenim perquè amagar-nos". Per ell, aquest tema "no es pot abordar des d'imposicions".
El president de la cambra va aprofitar la conferència per repetir novament que "aquesta és una proposta ajustada a la Constitució (...) el nou Estatut no vulnera els drets ni els valors democràtics de la resta de pobles de l¡Estat, que no planteja la ruptura ni la independència de Catalunya".


Més competències i nou finançament

Ernest Benach va apuntar que el projecte d'Estatut pretén corregir els dos "excessos" que l'Estat ha comès amb Catalunya en els darrers vint-i-cinc anys: "la progressiva laminació de competències, que ens porta a buscar un nou marc estatutari blindat a possible abusos centralistes; i el finançament, un sistema opac que genera any rere any un dèficit fiscal que ja no és possible assumir durant més temps i que és necessari corregir".

Sobre el finançament, el president de la cambra catalana va recordar que el dèficit fiscal de l'any 2001 era del 9,2% del PIB de Catalunya i que per al 2003 les dades l'apujaven al 9,5%. "Amb aquestes xifres podem dir que Catalunya sobrepassa amb escreix la solidaritat que tan sovint se li nega com a virtut". Benach pensa que amb aquest sistema Catalunya s'ha hipotecat posant en risc fins i tot la competitivitat de les seves empreses, que es veuen en desavantatge davant el desenvolupament d'altres zones d'Europa amb més autonomia d'inversió.

Ernest Benach va recordar que a Catalunya hi ha 1.200.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa i s'ha preguntat si "aquells que ens titllen d'insolidaris i s'omplen la boca d'igualtat, són conscients que, pel diferent cost de la vida, els pobres de Catalunya són més pobres que a altres zones de l'Estat". El president del Parlament va reiterar que si hi havia una acusació injusta en aquest moments era la de tractar Catalunya d'insolidària.