Els grup dels Verds al Parlament Europeu ha revelat avui que Inditex ha estalviat almenys 585 milions d’euros en impostos durant el període 2011-2014, mitjançant l'ús de tècniques d'evasió d'impostos corporatius a través, sobretot, dels Països Baixos, Irlanda i Suïssa. Inditex és el grup empresarial propietària de marques tant populars com Zara, Massimo Dutti o Pull & Bear, per citar algunes.

La investigació duta a termes per un equip d’economistes catalans seguint indicacions d’Ernest Maragall, eurodiputat adscrit el grup dels Verds i membre de la Comissió especial d’investigació creada a partir de les informacions destapades pels Papers de Panamà, està basada en els comptes oficials presentats per Inditex a diferents països.

L’informe posa de manifest com la companyia desvia part dels seus beneficis als Països Baixos a través del pagament de royalties. Pagar royalties és una pràctica habitual de moltes companyies per tenir el dret a utilitzar el seu nom –la marca-. És un truc habitual de les grans empreses que volen transferir guanys a països on els impostos són més baixos (en aquest cas els Països Baixos), però no pas un assumpte menor. S'estima que la quantitat perduda per país entre 2011-2014 és de: 218 milions d’euros a Espanya, 25 milions per a Alemanya, 57 milions d'euros per Itàlia, 76 per a França, 20 milions per a Grècia, 22 milions de lliures al Regne Unit, 18 milions d’euros per Bèlgica i 6 milions per a Àustria. També posa al descobert l’existència d'empreses irlandeses pertanyents a Inditex que declaren milions en volum de negoci però no tenen un sol empleat o no paguen l'impost de societats!

'Xifres a banda -apunta Maragall-, l'informe demostra com les grans corporacions com Inditex poden i s'estructuren per treure el màxim benefici de les taxes impositives més baixes i de la manca d'harmonització dels sistemes fiscals en l'àmbit europeu'.

En el cas que ens ocupa, hi ha grans diferències entre les empreses del grup Inditex. Moltes d'elles es dediquen a la venda al detall i en general tenen baixos marges de benefici (entre les xifres negatives i només el 5%). No obstant això, altres empreses del grup especialitzades en la gestió financera, la gestió de la marca, el comerç electrònic o el negoci d'assegurances tenen marges de benefici net molt més alts: entre el 20% i el 70%. Curiosament, totes elles estan situades en països coneguts per tenir una legislació fiscal molt complaent. En aquest cas: Països Baixos, Irlanda o Suïssa. 

'Aquest informe és, un cop més, una crida a una major transparència fiscal de les grans empreses. Els ciutadans que compren els seus productes tenen dret a saber si pagaran més tard la part justa d'impostos. Es tracta de que hi hagi informació pública sobre les empreses, on declaren els guanys i en última instància, on paguen els impostos. Aquesta transparència no és un luxe, és una necessitat' ha afirmat l'eurodiputat català.

'Però els nostres governs estan fent tot el possible per evitar-ho -denuncia-. Tot i que la Comissió Europea i el Parlament Europeu hi estan a favor, recentment països com Alemanya, Irlanda, Luxemburg, Àustria, Xipre, Suècia i Finlàndia han pressionat a la Comissió Europea per provar de garantir que la transparència fiscal mai no s’aconsegueixi'.

Sense transparència fiscal i amb les multinacionals i els seus assessors fiscals, juntament amb uns estats que opten per una competència fiscal destructiva entre ells, serà difícil posar fre a l'evasió d'impostos.