Ernest Maragall i Mira, nou conseller d'Exteriors, Relacions institucionals i Transparència, porta a la seva motxilla una trajectòria vital i política extensa que ara posa, amb determinació, al servei del país

Ernest Maragall i Mira, el nou conseller d’Exteriors, Relacions institucionals i Transparència, és un economista i polític català nascut a Barcelona el 5 de gener del 1943. Totes les seves biografies comencen de la mateixa manera: nét del poeta Joan Maragall i germà de l'expresident Pasqual Maragall. Ell, l'Ernest, assegura somrient que és un peatge que s'ha de pagar i tot seguit diu que és motiu d'orgull.

Una família gran, una gran família. És el que dibuixa en parlar de la seva infantesa amb una imatge emmarcada a la memòria: el pati de la Casa Gran, la casa dels avis on jugaven molts nens; els 8 germans Maragall i els 7 cosins i alguns amics i convidats que s'hi afegien de vegades. Van fer el seu propi equip de futbol, el Gipapersa, nom estrany, que en principi no diu res, i que sorgeix d’un anagrama dels noms dels integrants: en Ginés, en Pasqual, en Pere, l'Ernest i en Santiago. Recorda que fins i tot cobraven entrada pels partits i que els diners se'ls quedaven les tietes per guardar-los-hi.

Ara s'emociona quan parla de les seves filles –són el millor que he fet a la vida–, diu amb orgull, el mateix orgull i emoció que sent quan parla dels seus néts.

Ernest Maragall va estudiar a l'Escola Virtèlia i va formar part de l'Agrupament Escolta de la Confraria. Aviat va implicar-se en la lluita antifranquista, participant activament en la lluita clandestina com a militant del Front Obrer de Catalunya (FOC) des de la seva creació, el 1961.
Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A., societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

L'1-O serà recordat com el dia en què la ciutadania es va fer mestra del seu destí

Ernest Maragall

De la defensa del socialisme compromès amb l’autodeterminació, a la militància a Esquerra Republicana

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974, i del PSC-Congrés l'any 1976. Des del 1977 va desenvolupar diferents tasques des de l'àmbit municipal i va ser portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des del juliol de 2001 fins al juny de 2003.

El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006. Del 2006 al 2010 va ser conseller d'Educació de la Generalitat.

Va ser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del PSC i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Les seves posicions catalanistes el van aïllar al PSC, i va decidir impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sentia "òrfena de partit".

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació 'Catalunya, nou Estat d'Europa' l’11 de setembre del 2012, desmarcant-se de la posició oficial del partit. La desafecció de Maragall al PSC va créixer més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català. I, així, l'11 d'octubre de 2012 va abandonar la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana.

Ernest Maragall va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep-Maria Terricabras. Amb el 23,67% dels vots a Catalunya, la coalició L'Esquerra pel Dret a Decidir, formada per ERC, NEC i CatSí, va guanyar els comicis. L'endemà de les eleccions Ernest Maragall va anunciar que a mitja legislatura cediria el seu escó a Jordi Solé, número tres de la llista i així va ser.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 resulta elegit diputat per Esquerra Republicana per la demarcació de Barcelona. Com a diputat de més edat va presidir la mesa durant l’acte de constitució i el seu discurs va ser tan aplaudit pel sector republicà com criticat amb duresa pel bloc del 155 per frases com: "L'estat espanyol no en sap, ni en vol saber res, de reconciliació ni de sobiranies compartides. L'estat no sap guanyar, sap derrotar; no sap compartir, sap humiliar i castigar" i "L'1-O serà recordat com el dia en què la ciutadania es va fer mestre del seu destí".

El dia 1 de maig va anunciar amb una carta dirigida al president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, a la presó d'Estremera, i a la secretària general, Marta Rovira, a l'exili a Suïssa, que feia el pas de militar a Esquerra Republicana. Els explicava que "sis mesos després del teu empresonament, Oriol, i prop de dos mesos després del teu exili forçós, Marta, crec que ha arribat el moment de prendre les decisions personals que em permetin assumir i compartir plenament les decisions col·lectives que, sens dubte, haurem de prendre en els pròxims mesos i anys". En la seva carta, Maragall assegura que el pas a incorporar-se a ERC no és fruit de "l'emoció", sinó que considera que l'espai independentista d'esquerres ha de sumar esforços. "El país es disposa a viure un període en què serà fonamental la cohesió de tot l’espai republicà i la fortalesa institucional entorn de les formacions polítiques centrals. És hora d’aplegar forces".

Endreçat, reflexiu, contundent quan cal, i inseparable del seu iPad

Ernest Maragall parla pausadament, assaborint les respostes, enllaçant les frases i ja en té de noves preparades per sortir. D’idees clares i capacitat per explicar-les fent-se entendre. De resposta ràpida i contundent quan cal. S’acompanya de les mans en parlar i escolta atentament mantenint la mirada. Inseparable del seu iPad. La seva activitat política deixa poques estones lliures i cal sumar-hi la dedicació a la Fundació Catalunya-Europa, però quan té algun moment, li agrada llegir i veure esports a la tele.

Maragall aporta coneixements, rigor, experiència a Europa i sobretot la defensa d’una altra Europa diferent, una Europa que retorni als principis que van portar els pares fundadors de la UE a crear-la. Assegura que la Unió Europea no pot acabar sent com la defineix la bancada del PP, no pot ser una societat de suports mutus entre estats. “Europa no pot ser això, no pot ser un club d'estats, ha de ser una societat de 500 milions de ciutadans que recuperi els valors de la pau, la presència al món, el respecte per tots els pobles, la justícia social i la defensa dels drets i llibertats. Ara aquests drets i pilars europeus estan en dubte. “Aquest és el compromís d'Esquerra Republicana, el compromís català de participar activament en la regeneració europea”, assegura Ernest Maragall.

Persistir no vol dir repetir, ni vol dir insistir, vol dir resistir i avançar

Ernest Maragall cita Oriol Junqueras

Ernest Maragall aporta al país, al servei de la ciutadania, aquest rigor, aquesta experiència i el compromís de projectar Catalunya al món, amb tot el seu potencial econòmic i també polític, com a projecte de regeneració democràtica.

Ernest Maragall cita Oriol Junqueras per definir l’actual moment polític i el seu compromís amb els valors republicans: “Persistir no vol dir repetir, ni vol dir insistir, vol dir resistir i avançar”. Assegura que aquest moment polític requereix elements que facin visible aquesta persistència i l’acció internacional serà absolutament indispensable.

Leer versión en castellano