Els líders independentistes en una manifestació en defensa de la democràcia / ACN
Els líders independentistes en una manifestació en defensa de la democràcia / ACN

Als escrits de defensa, Junqueras i Romeva recorden que fer un referèndum no és cap delicte i Forcadell assegura que la persegueixen per haver presidit l’ANC. Els republicans afronten la causa com un judici polític i volen acusar l'Estat

L’inici del judici als presos polítics està a tocar i els darrers dies s’han conegut alguns dels escrits de defensa que han presentat al Tribunal Suprem. Esquerra Republicana afronta el judici acusant la justícia espanyola de vulnerar drets fonamentals amb l’objectiu de “perseguir” l’independentisme i així s'ha volgut reflectir també en els escrits. “Hi ha una causa general contra l’independentisme català, mantinguda i blindada enfront del legítim exercici de drets processals dels investigats”, diu la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Carme Forcadell, per la seva banda, denuncia que el Tribunal Constitucional s’ha convertit en un “instrument per restringir el debat parlamentari i l’activitat política” i que els jutges “han avantposat el principi de la unitat d’Espanya a aquells principis i valors superiors que vertebren la democràcia”.

Les defenses veuen la causa com un “judici polític” en què no només es defensaran, sinó que també acusaran l’Estat d’una “persecució a un moviment polític totalment legítim”. Als escrits, Junqueras i Romeva també defensen l’actuació política abans i després del referèndum de l’1-O i reivindiquen que són demòcrates i pacifistes, mentre que Forcadell defensa el seu paper com a presidenta del Parlament i està convençuda que la persegueixen per haver presidit l’Assemblea Nacional Catalana. La defensa de Dolors Bassa també denuncia que les acusacions no es corresponen amb la realitat i condemna la “virulència” de la Guàrcia Civil i la Policia Nacional l’1-O, que “va afectar greument la convivència ciutadana”.


Junqueras i Romeva: demòcrates i pacifistes

La defensa de Junqueras i Romeva deixa clar que “Esquerra Republicana ha dirigit i dirigirà la seva activitat política i la dels seus càrrecs representatius a l’objectiu independentista” i indica que “l’independentisme català mai va suposar un problema polític fins que va comptar amb un suport ciutadà prou ampli com per convertir-se en una opció de canvi real, moment en el qual es forja una estratègia de persecució judicial i política d’una ideologia legal i legítima”.

 Oriol Junqueras i Raül Romeva / ACN
Oriol Junqueras i Raül Romeva / ACN

Es relata que “l’única decisió d’execució unilateral va ser la de decidir convocar i impulsar el referèndum”. Precisament, la defensa de l’1-O té un pes rellevant a l’escrit. L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, recorda que “votar en un referèndum no és cap delicte”, de fet, a Espanya es va despenalitzar el 2005. “L’1-O van votar més de dos milions de catalans i no ho van fer de forma clandestina, sinó pública. No ho van fer amb por, sinó amb il·lusió i dignitat i de forma pacífica”. Afegeix que “el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil van voler atemorir els votants o escarmentar-los” i això “no només va encoratjar la solidaritat dels ciutadans, sinó que va generar una de les imatges més vergonyoses pels poders de l’Estat espanyol des de fa molts anys i va obtenir una condemna internacional unànime”.

Pel que fa a les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació, la defensa dels dirigents independentistes assegura que “descriuen fets que constitueixen l’exercici de drets cívics fonamentals”, malgrat que es vinculin “irracionalment” a delictes. Van den Eynde demostra que “s’han estigmatitzat demòcrates i pacifistes”: Romeva “ha dedicat la vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència”, i de Junqueras destaca que sempre ha treballat per crear “un projecte polític pacífic i integrador”, destacant la defensa de l'europeïsme i els valors republicans. “La violència que ‘esquitxa’ (en paraules de la Fiscalia) aquest moviment és una invenció. Abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes”.

Hi ha hagut una contaminació per la intervenció d'investigadors amb un clar biaix ideològic contrari als acusats
Escrit de defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva

L’advocat també explica que l’estratègia de persecució judicial i política ha provocat una sistemàtica vulneració de drets humans i fonamentals bàsics i afirma que s’han adoptat “fórmules de reacció pròpies del Dret Penal de l’Enemic”. Especifica que s’ha “criminalitzat” el dret de reunió, de manifestació i de la la pròpia llibertat d’expressió, i afegeix el dret a la representació política dels acusats, donat que no se’ls ha permès exercir com a diputats ni participar en les campanyes electorals. Diu que la instrucció de la causa revela una “falta de garanties d’imparcialitat” i que hi ha hagut una “contaminació” per la “intervenció d’investigadors amb un clar biaix ideològic contrari als acusats”.


Forcadell: una presidenta del Parlament que permet debatre

Carme Forcadell està convençuda que l’acusen del delicte de rebel·lió per haver liderat l’ANC, “una entitat que sempre ha estat pacífica”, i no pel que va fer com a presidenta del Parlament. Al document, la seva advocada, Olga Arderiu, assenyala que “curiosament, és l’única de les persones acusades de qui s’esmenta el càrrec que tenia abans dels fets que s’estan jutjant. Això és així perquè se la intenta criminalitzar exclusivament per haver estat presidenta de l’ANC, ja que és l’única diferència entre ella i la resta de processats de la Mesa, que seran jutjats pel TSJC”.

 Carme Forcadell, quan era presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana / ACN
Carme Forcadell, quan era presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana / ACN

També defensa els plens del 6 i 7 de setembre i diu que, seguint el reglament de la cambra, Forcadell els havia de permetre: “va ser el ple del Parlament, com a òrgan suprem del Parlament, sense que la Mesa tingués la facultat de limitar les seves decisions, qui va acordar la inclusió a l’ordre del dia del debat, la votació i l’aprovació de les proposicions de llei”. Segons Arderiu, la tasca de la Mesa se cenyeix, doncs, a “possibilitar els debats parlamentaris”: la Mesa no pot inadmetre iniciatives a partir d’un control de constitucionalitat.

La defensa de Forcadell també denuncia “la judicialització de la política i la politització de la justícia” que ha motivat aquest procediment penal. Critica que no hi ha separació de poders i que això s’ha evidenciat amb l’admissió a tràmit per part del TC dels recursos del govern espanyol amb més celeritat de l’habitual. A més, diu que les múltiples advertències de l’alt tribunal als membres de la Mesa representen una “vulneració de la garantia de la inviolabilitat parlamentària”. “La unitat de la nació espanyola justifica la vulneració de drets fonamentals”, lamenta en l’escrit.

La Fiscalia tergiversa els fets amb aspectes manifestament falsos
Escrit de defensa de Carme Forcadell

Arderiu rebutja les acusacions de rebel·lió i sedició i acusa la Fiscalia de “tergiversar els fets amb aspectes manifestament falsos” i de fer una “presentació temeràriament tendenciosa” del que va passar a Catalunya. Exposa que totes les actuacions de Forcadell estaven emparades en la llibertat d’expressió i manifestació i que el moviment independentista és pacífic: de fet, Forcadell preferiria “abandonar les seves idees que participar en un acte violent”.

Forcadell, així com Junqueras i Romeva, sol·liciten declarar en català, que el judici tingui lloc a Barcelona i ser posats en llibertat provisional mentre se celebri el judici. Junqueras i Romeva també demanen la presència d’observadors internacionals i, conscients que segurament es prolongarà l’empresonament i que el judici se celebrarà a Madrid, sol·liciten condicions adequades per al trasllat i el contacte amb les defenses.

Dolors Bassa denuncia la “virulència” dels cossos policials

A l’escrit de defensa de Dolors Bassa, l’advocat Mariano Bergés expressa des de l’inici la “disconformitat amb les acusacions, ja que no s’ajusten a la realitat” i es recorda que “la militància en l’independentisme està emparada pel dret a la llibertat ideològica i a la llibertat d’expressió, reconeguts per la Constitució. La seva defensa, fins i tot la d’idees que atempten contra el propi sistema constitucional, són expressió de la democràcia i del pluralisme polític”.

 Dolors Bassa
Dolors Bassa

S’explica que Bassa sempre va concebre el referèndum de l’1-O com “l’exercici d’un dret, una fórmula de participació plena dels ciutadans en la vida pública”. “Més de dos milions de persones van anar pacíficament a votar, però la virulència amb què van actuar alguns grups de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, animats dies abans amb crits de ‘a por ellos’, va provocar situacions indesitjades i imprevisibles per a Bassa i tots els membres del Govern”, es denuncia. S’assegura que “la intervenció dels cossos policials va afectar greument la convivència ciutadana i, de fet, si no haguessin actuat així, aquella manifestació democràtica de la vida comunitària catalana, que era la celebració del referèndum, s’hauria produït amb absoluta tranquil·litat”.

En relació a la vaga del 3 d’octubre, a l’escrit de defensa se subratlla que la vaga no va ser impugnada, que es va emetre l’ordre per garantir els serveis mínims que s’han de prestar durant les vagues generals i que se’n va fer publicitat, tal com s’ha fet des de molt abans que Bassa fos consellera. S'assegura que "ni la vaga del 3 d'octubre, que no va ser impugnada, ni la del 8 de novembre, que va ser declarada legal, van constituir una baula de la suposada sublevació, sinó l'exercici legítim d'un dret fonamental".