És la primera administració que ho fa públic, després que el govern espanyol hagi fet cas omís d’una resolució del Parlament de Catalunya que exigia transparència amb els béns de l’Església

L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom sense cap títol que n’acrediti la propietat. Així consta als registres de la propietat de tot Catalunya i ho ha fet públic la Generalitat. Són inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015, la majoria de construccions per al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41 %), sobretot rústics. La resta són edificis (9 %) com rectories, garatges o palaus.

La Generalitat és la primera administració que publica les immatriculacions de l’Església (els registres de béns immobles fets per primera vegada). I ho ha fet després que el govern espanyol hagi ignorat una resolució del Parlament de Catalunya, del 2013, i una proposició no de llei al Congrés, del 2017, que exigien transparència a l’Estat en relació als béns que l’Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat, emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015 que li permetia actuar com a notari. L’executiu espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l’Església des del febrer de 2018, però ni amb el PP ni amb el PSOE al capdavant l’ha difosa.

Davant d’això, Justícia ha decidit constituir un grup de treball que identificarà els casos en què es pugui emprendre una actuació pública per recuperar aquests béns com a béns públics, gaudits pel conjunt de la societat. També, per donar suport als municipis que facin accions anàlogues, facilitar l’assoliment d’acords i impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries. El grup es posarà en funcionament al mes de setembre.


Crida a la mediació entre l’Església i les altres parts que reclamen la propietat dels béns

Alhora, el departament ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns, com ara Unió de Pagesos o l’Associació de Micropobles de Catalunya.

“La publicació de les immatriculacions no va contra ningú, només va a favor de la transparència”, ha dit la consellera Ester Capella, en un acte a Sant Vicenç de Castellet amb el vicepresident Pere Aragonès. “Hi ha un problema i cal que totes les parts l’admetin, es reconeguin entre elles i busquem solucions”, ha prosseguit, “per això fem una crida a l’Església i a les parts perquè seguin, negociïn i pactin”.

L’objectiu de l’oficina és, doncs, aconseguir que les parts s’acullin a un procés mediat per la Generalitat que faci possible arribar a acords extrajudicials. Si la mediació fracassa, els legítims propietaris poden emprendre demandes sense un límit de temps.

Lleida suma el 58 % de les immatriculacions de l’Església i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya: el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Els dos municipis amb més casos són el Pont de Suert i Olesa de Bonesvalls. Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya i Justícia les ha posat a l’abast de tothom i de forma visual a través d’un mapa interactiu.