Aquesta setmana ha finalitzat l’Examen Periòdic Universal d’Espanya sobre els drets humans. Durant un any, el sistema de Nacions Unides ha examinat la protecció espanyola dels drets humans d’acord amb els compromisos internacionals adquirits. Una revisió que tots els estats membres de Nacions Unides passen cada 5 anys i que l’Estat espanyol passa per tercera vegada. Aquest procés ha comptat amb la tutela i participació de l’Alt Comissionat, la participació de la societat civil i el protagonisme dels estats membres. Aquests actors han identificat vulneracions i febleses en la protecció dels drets humans en el sistema espanyol, i han presentat recomanacions i propostes de millora.

L’Estat espanyol ha posat fi a l’EPU amb la presentació d’un informe valorant les recomanacions que han rebut. Dit informe es va convertir en notícia als mitjans amb un titular sobre el conflicte polític posant en valor que el President Pedro Sánchez acceptava la recomanacions de Veneçuela sobre la necessitat d’un diàleg entre el govern espanyol i el poble de Catalunya. Però el que és realment noticiable d’aquest informe de 160 pàgines és l’absència d’un compromís polític contundent davant determinades vulneracions de drets humans.

L’Estat espanyol ha mantingut una posició diplomàtica de quedar bé, poc compromesa i gens clara respecte destacades recomanacions per protegir adequadament la llibertat d’expressió i opinió, la llibertat de manifestació i d’associació pacífica, o les preocupacions relatives a la violència excessiva dels cossos i forces de seguretat en el context de mobilitzacions socials, o la necessitat de despenalitzar els delictes contra la Corona, la censura digital, entre d’altres (Amnistia Internacional, Article 19, ELEN, The Society fot Threatened Peoples, Islàndia, Bèlgica, Canada, Itàlia, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Holanda, Àustria, França, Xipre, República Txeca, Estats Units, Egipte, Ghana, Costa Rica, Maldives, Colòmbia, Mèxic...).

Fins i tot davant de Nacions Unides, l’impediment per comprometre’s amb la Declaració Universal dels Drets Humans és, per enèsima vegada, la legalitat espanyola i constitucional. Una mostra més de l’immobilisme de l’Estat espanyol

Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

Les recomanacions que s’han fet en l’àmbit d’aquests drets humans han estat molt concretes: la revisió del codi penal perquè sigui coherent amb els estàndards internacionals de protecció de la llibertat d’expressió i opinió, la despenalització dels delictes polítics i les injúries, la supressió de les ofenses a la monarquia, una investigació exhaustiva sobre els excessos policials en manifestacions pacífiques, dotar de garanties o abolir el règim de detenció incomunicada, reformar la normativa espanyola de seguretat per adaptar-la als estàndards internacionals de protecció de la llibertat d’expressió i manifestació pacífica i protesta civil, entre d’altres.

Mereixen un capítol a banda les recomanacions que Espanya ha acumulat en l’àmbit dels drets de les persones migrades. En aquest sentit, desenes de peticions perquè signi i ratifiqui la Convenció internacional sobre els drets dels treballadors migrants i les seves famílies. I peticions de supressió de les deportacions en calent i d’allotjament humanitari i protecció dels migrants irregulars com alternativa a la detenció en centres d’internament. Recomanacions, aquestes, que l’estat espanyol ha respost amb un “prenc nota” gens entusiasta i encoratjador.

De fet, les excuses dels representants del govern espanyol per no assumir amb contundència les recomanacions de Nacions Unides han estat: que no es pot comprometre en “aquesta fase” amb la protecció d’aquests drets humans; o que no està d’acord amb el contingut de les recomanacions sense donar detalls de quin és el motiu de discrepància; o que “existeixen factors de caràcter jurídic, pressupostari o constitucional que impedeixen l’aplicació de les mesures de protecció dels drets humans”. Fins i tot davant de Nacions Unides, l’impediment per comprometre’s amb la Declaració Universal dels Drets Humans és, per enèsima vegada, la legalitat espanyola i constitucional. Una mostra més de l’immobilisme de l’Estat espanyol. No hi ha voluntat política de reforma ni progrés social. Ni tant sols quan es tracta de la protecció dels drets humans. Una oportunitat perduda per demostrar que l’agenda democratitzadora, de la que tant parla el PSOE i Unidas Podemos, existeix i és creïble. Perquè per creure’ns la derogació de la llei mordassa, única cosa que han verbalitzat en l’àmbit de la seguretat pública, cal passar de les declaracions a l’acció política.

En definitiva, que penjar-se el pin de l’agenda 2030 de Nacions Unides, i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, a cada roda de premsa no et dona credibilitat perquè sí, de fet, amb aquest paper galdós a l’EPU, esdevé un acte de pura façana i hipocresia política.

Durant les revisions de l’EPU, els estats també poden rebre felicitacions en el tractament que fan dels drets humans. Les felicitacions que va rebre l’Estat espanyol, sobretot en la sessió plenària del 22 de gener de 2020, van ser en relació a l’agenda d’igualtat i els drets de les dones. Molts estats presents a la sala van expressar el reconeixement als progressos de l’estat en aquest àmbit. Això va generar estupefacció davant d’alguns representants de la societat civil tenint en compte els nivells de violència masclista, la impunitat judicial demostrada davant de les agressions sexuals, la bretxa salarial i la magnitud de reptes existents en la matèria. En aquest sentit, cal encoratjar a la societat civil feminista i, que treballa pels drets i la dignitat de les dones, que donin a conèixer quina és la veritable realitat social espanyola.

Finalment, cal esmentar que en el sistema de Nacions Unides, no és només en l’exercici de l’EPU que el compromís del govern espanyol amb els drets humans brilla per la seva absència. En els dos últims anys, el Consell de Drets Humans també ha mostrat preocupació pel tractament que fa l’Estat espanyol dels drets humans en diversos àmbits.

En aquest sentit, cal recordar les Resolucions del WGAD, el grup d’experts sobre detencions arbitràries, que va resoldre que la presó provisional del Cuixart, Sánchez, Forn, Junqueras, Romeva, Rull i Bassa es va realitzar en detriment del principi d’igualtat, és a dir, de manera discriminatòria i per raó d’opinió política. El WGAD demanava l’alliberament immediat dels presos i la reacció del govern espanyol va ser de deslegitimació d’aquest grup de treball de Nacions Unides i els seus experts per no acatar les demandes, i, ni tant sols complir amb l’informe requerit per Nacions Unides.

En els dos últims anys, el Consell de Drets Humans també ha mostrat preocupació pel tractament que fa l’Estat espanyol dels drets humans en diversos àmbits

Marta Rovira Secretària general d'Esquerra Republicana

I, en el mateix sentit, cal posar en valor l’informe que el relator de minories de Nacions Unides, Fernan de Varennes, va presentar el passat 9 de març, després de la seva visita a l’Estat espanyol. El relator recomana a l’Estat espanyol modificar tota la legislació referent a la discriminació per fer-la coherent amb la normativa internacional dels drets humans. Concretament demana a l’estat que quedi reflectida la discriminació per raó d’idioma i d’opinió política en la normativa interna ja que no hi apareixen específicament. També recomana al govern espanyol, que com a qüestió “prioritària”, revisi la definició del delicte de sedició per garantir que no es criminalitzen actes pacífics de protesta i que no s’imposin sancions desproporcionades a grups minoritaris que vulguin expressar la seva opinió en política espanyola. En definitiva, que la regulació legal d’aquests delictes sigui coherent amb els estàndard internacionals dels drets humans.

La resposta del govern espanyol més progressista de la història, del PSOE i UP, va ser de deslegitimació del relator i de disconformitat del concepte de minoria nacional i de les recomanacions que va peticionar.

El govern espanyol s’escapa del compliment forçós d’aquestes resolucions i recomanacions atès que no hi ha mecanismes internacionals que permetin la seva observació. Però el seu incompliment va ubicant Espanya a la lliga d’estats de baixa qualitat democràtica i manca de compromís en la protecció dels drets humans.