Després de diverses denúncies d'ERC davant la ‘deixadesa lingüística' del govern municipal de Barcelona (PSC i ICV), Esquerra va forçar la redacció d'un Reglament d'usos lingüístics que avui, després de mesos de negociacions, s'ha aprovat a la Comissió de Presidència de l'Ajuntament.
Amb les esmenes introduïdes des de l'oposició per Esquerra Republicana de Catalunya, s'han rectificat aspectes que de forma inicial no estaven previstos al Reglament d'usos lingüístics presentat pel govern, amb l'objectiu de situar el català com la llengua de Barcelona, la capital de Catalunya. Del text que s'aprova avui cal destacar:
1. La llengua pròpia i vehicular de l'Ajuntament és el català. Per aquest motiu, tota comunicació, sigui amb el col·lectiu que sigui, s'haurà de fer com a mínim en català.
2. L'ús del català per part de l'Ajuntament serà normal, atenent que normal significa atès a la norma establerta, que no se'n desvia, i no habitual o preferent.
3. Els treballadors de l'Ajuntament hauran de tenir el coneixement de la llengua pròpia de l'administració establert en el catàleg. És per això que l'Ajuntament haurà de vetllar per la formació del seu personal funcionari i treballadors municipals.
La regidora-portaveu republicana, Ester Capella, ha valorat positivament el Reglament d'usos lingüístics "ja que el vam proposar nosaltres i hi hem introduït moltes esmenes, modificant-lo per complet". Capella, en qualsevol cas, ha recordat que Esquerra seguirà treballant per "anar més enllà" i, per aquest motiu "mantenim unes esmenes que presentarem en forma d'al·legacions".
Esquerra ha capgirat el primer document del govern de caire ‘bilingüista'
Si comparem el primer document presentat per al treball fins al document que avui s'ha aprovat, trobarem que s'hi han esmenat molts aspectes. De fet, el govern pretenia equiparar el català i el castellà, quan la capital de Catalunya té l'obligació de promocionar i avantposar la llengua del país en les seves comunicacions. El document inicial obria la porta a la redacció de materials en altres llengües sense comptar amb una versió catalana, o la retolació sense comptar amb el català, i altres exemples d'autoodi lingüístic.
El govern en minoria del PSC i ICV havia descuidat la promoció del català
Durant l'actual legislatura tenim diversos casos de deixadesa lingüística. Per citar alguns exemples: invitacions a actes només en castellà, atenció ciutadana o material de l'Ajuntament només en castellà, faltes d'ortografia –d'aquelles que fan mal a la vista– en els documents oficials, o un menysteniment del català en els documents i cursos de l'administració municipal. Des d'Esquerra, comissió rere comissió, hem presentat propostes, preguntes i precs en defensa de l'ús correcte del català: demanant el compliment de la Llei de política lingüística, que el programari de l'Ajuntament fos en català, el canvi de domini a bcn.cat, més facilitats per promoure la retolació comercial en català, que els contractes i projectes que l'Ajuntament encarregui a tercers fossin adreçats almenys en català, iniciatives adreçades a persones d'arreu del món per conèixer i aprendre la llengua o que tots els convenis internacionals signats tinguessin una còpia en català validada internacionalment amb el mateix valor que la còpia en anglès, etc.
Per fets com aquests, Esquerra va proposar com a partit i va acordar amb la resta de grups municipals redactar un Reglament d'usos lingüístics que ha de garantir, amb la llei a la mà, que aquests episodis no es tornin a repetir. Amb aquest Reglament, el català s'haurà de consolidar com a llengua d'ús normal i prioritari en totes les actuacions i comunicacions que faci l'Ajuntament.