La comissió de Cultura del Congrés ha aprovat una iniciativa d'Esquerra per impulsar el reconeixement públic de Francesc Ferrer i Guardia, l'anarquista fundador de l'Escola Moderna, ajusticiat a Barcelona el 1909. La proposta inicial d’Esquerra pretenia declarar el 2009  Any Ferrer i Guàrdia i commemorar els 150 anys del seu naixement i el centenari de la seva mort. Finalment, la formació independentista ha acceptat una esmena del PSOE que no inclou la declaració de l‘any Ferrer i Guàrdia però comporta, tal com demanava Esquerra, garantir el compromís econòmic del Govern per promoure les activitats que s’impulsin des de la societat civil i altres institucions del món cultural. La moció també manté la petició d’Esquerra de recuperar i compendiar els fons documentals i arxius de la vida i obra de Ferrer i Guàrdia. Tardà ha explicat que ‘d’aquesta manera es fa justícia a la recuperació d’una figura històrica que va ser víctima de la intolerància. L’obra de Ferrer i Guàrdia s’ha de posar damunt la taula en uns moments en que es debat quins han de ser els valors de ciutadania que s’han de transmetre a les noves generacions’.

Ferrer i Guàrdia va destacar per ser pioner en els valors del laïcisme i la renovació pedagògica i educativa d'on van beure al llarg del segle XX els grans renovadors de la pedagogia. El català va ser el fundador de l'Escola Moderna, un projecte educatiu, posat en marxa a Barcelona a començaments del segle XX, en el qual convergien laïcisme, coeducació, higienïsme i pràctiques didàctiques innovadores per a l'època, com els exercicis i jocs a l'aire lliure, les excursions o la desaparició dels exàmens i dels premis i càstigs. L'atemptat frustrat de 1906 contra Alfonso XIII el dia del seu casament, a mans de l'anarquista Mateo Morral, que treballava com a bibliotecari per a Ferrer, va suposar el final d’aquesta revolució pedagògica, ja que les 'escoles modernes'  van ser tancades i Ferrer i Guàrdia va exiliar-se a Londres. Des de Londres va tornar a Barcelona, coincidint amb la 'Setmana Tràgica'; se’l va considerar instigador de la revolta, pel qual va ser detingut, jutjat i condemnat a pena de mort en Consell de Guerra, sentència que es va complir l'octubre de 1909. Malgrat que Ferrer Guardia no va tenir participació en aquells esdeveniments, va ser condemnat com a 'boc expiatori' i ajusticiat per 'propagar idees laiques i llibertàries, que es considerarien l’arrel de la revolta.'

El gran delicte de Ferrer i Guardia va ser el seu compromís amb la transformació social mitjançant la tasca pedagògica, per això,  'socialitzar la seva obra ha de permetre generar autoestima en la comunitat escolar progressista, sobretot en un moment en que es viu una nova onada conservadora en l’àmbit de l’educació’, assegura Tardà.