Aquest dissabte es celebrava el 25é aniversari d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, l’entitat que vetlla per l’ensenyament en valencià i la seua normalització. L’acte d’entrega de premis tingué lloc al Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló en una gala on es guardonà al Betlem de la Pigà, a la professora Isabel Ríos i al grup musical Obrint Pas per la seua tasca en favor de l’ús social del català.
Entre els diferents representants del món polític, sindical, acadèmic i social d’arreu dels Països Catalans, hi era per part d’Esquerra el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a França, Apel·les Carod-Rovira, qui contava que “Des de fa molt anys assisteixo a la nit d’Escola Valenciana per donar suport a qui aglutina esforços per la defensa de la llengua al País Valencià". Així mateix, deia el delegat que “Cal assistir a tots els fòrums on Esquerra té presència per a la promoció i normalització del català” en referència al protagonisme de la nostra llengua a la fira Expolangues gràcies a la Delegació catalana a París.
També en aquesta línia de promoció de la llengua i cultura a l’estranger, el secretari d’Ensenyament d’ERPV, Ximo Graña, es referia a la implicació d’Esquerra en l’adhesió dels consistoris on li és possible de demanar-ne la integració a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, citant els últims exemples de Faura, Benifairó de les Valls o Vistabella. Pel que fa a la normalització, Graña ha destacat el Voluntariat pel Valencià, del que va dir és “un projecte ideat al Principat per Esquerra i que ara tenim l’oportunitat de tirar endavant tota la militància com a ferramenta d’integració dels nouvinguts en la nostra cultura”.
Finalment, el representant d’ensenyament d’Esquerra-Castelló, Rafel Fabregat, aprofitava aquesta gala per fer públic que “cal defensar, promoure i protegir legalment el català, la llengua pròpia dels valencians, davant l'ineficaç política lingüística de promoció tant amb governs del PSOE com del PP, que no han desenvolupat en 25 anys la Llei d’ús, ni el document Compromís pel valencià de 2003 per l’exigència del requisit lingüístic en l’accés a la funció pública”.