El decret català de primària, pactat per Esquerra amb el PSC i ICV, garanteix que no hi haurà una tercera hora de castellà obligatòria com pretenia imposar el Reial decret del govern espanyol. L'estructura horària, per tant, es mantindrà igual que fins ara, amb dues hores setmanals per al català i dues més per al castellà.

Esquerra ha constatat i així ho ha trasmès a les negociacions que el model educatiu català i les lleis han funcionat raonablement bé, i que pedagògicament res no justifica l’increment d’hores de castellà. El grup parlamentari afirma que encara és el català la llengua que necessita més atenció. Els centres, però, a partir del decret català, podran elaborar el seu propi projecte lingüístic atenent la realitat sociolingüística del seu entorn i podran, prèvia autorització del Departament d'Educació, impartir assignatures no lingüístiques en altres llengües estrangeres.

El projecte lingüístic de cada centre inclou exclusivament les matèries no lingüístiques, aquelles hores que s'imparteixen al centre fora de l'horari escolar -com les activitats extraescolars o la sisena hora- i les 665 hores de lliure disposició, que ja existien amb anterioritat, com les dedicades a l'atenció a la diversitat o al reforç educatiu (veure document adjunt).

A més a més, per primera vegada des de 1980 s'introdueix el concepte d'immersió lingüística en una norma educativa. Alhora, es consagra el català com a llengua vehicular de l'ensenyament a través del seu ús en l'ensenyament de les estructures lingüístiques comunes entre les llengües. El decret no només preserva el model educatiu vigent de l'escola catalana, sinó que explicita i deixa constància del que fins ara només era un pràctica sense cap cobertura normativa.

Esquerra ha expressat, a través del decret català, la voluntat d'anar incorporant progressivament l'ensenyament de l'anglès com a llengua franca al llarg de tot l'ensenyament obligatori.

El grup parlamentari, però, no ha oblidat la invasió de competències que va suposar el Reial decret d'ensenyaments mínims de l'Estat, i recorda que ja es va interposar conflicte positiu davant del Tribunal Constitucional i que ara es despleguen les noves competències previstes al nou Estatut, a l'espera de la sentència d'aquest organisme.