La secretària de Política Internacional d’Esquerra, Marta Rovira, ha afirmat que ‘la votació del Parlament Europeu d’ahir és el primer embat democràtic i polític contra la Directiva de les 65 hores’ i ha destacat que és 'un embat a tenir en compte, perquè és l’expressió dels ciutadans i ciutadanes europees a través dels seus representants’.

Rovira ha explicat que ara ha de començar una nova ronda de contactes i negociacions entre governs dels estats membres, la Comissió i el Parlament. I per això ‘el pas d’ahir, tot i no ser definitiu, és important perquè obre una nova reflexió i debat en què cal posar sobre la taula l’Europa que volem, que és una Europa Social i progressista, que no menystingui drets fonamentals com el de la negociació col·lectiva dels treballadors i treballadores’. En aquest sentit, la secretària de Política Internacional d’Esquerra ha apuntat que ‘la negociació col·lectiva ha estat la garantia per evitar els abusos de dret per part dels empresaris davant del treballador actuant a títol individual’. ‘No es pot admetre que la Directiva proposi clàusules d’exclusió dels drets socials, del dret fonamental a la negociació col·lectiva’, ha afirmat Rovira, ‘això trasbalsa qualsevol estat democràtic i de dret’. ’L’Europa que volem construir és l’Europa dels drets socials, els drets laborals, de la conciliació laboral i familiar’, ha assegurat la dirigent independentista.

El secretari de Política Social, Josep Ginesta, també ha celebrat que ‘hagi revifat l’ Europa Social, la dels ciutadans’ i ha recordat que precisament aquesta setmana Esquerra proposava un front comú dels partits catalans a Europa que defensés, entre altres punts bàsics, l’Europa social, aquella ‘que es preocupa per preservar el benestar conquerit al llarg dels anys, i preservar valors com el del creixement respectuós i sostenible amb els drets de la ciutadania i treballadors’. Segons Ginesta, des d’Europa ens arriba un doble missatge. Pels ciutadans, en el sentit que ‘les Corts europees tenen un valor polític que sovint oblidem i alhora, que traspua sensibilitat pels interessos dels ciutadans’. I pels governs, en el sentit que, ‘la flexibilitat laboral, com semblava que pretenien, no pot anar contra les conquestes obreres, permetre-ho seria tant com admetre que flexibilitat és sinònim de precarietat’.