El PSOE ha votat aquest dimarts en contra d’una proposició no de llei presentada per Esquerra on es reclamava que s’instés al Govern de l’Estat, d’acord amb el compromís de l’Estat espanyol d’adhesió a la Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i els Crims de Lesa Humanitat, a impulsar que es jutgés a quatre criminals del nazisme. La PNL reclamava que s’instés a impulsar davant l’Audiència Nacional, a través de la Fiscalia General de l’Estat, i en representació de les víctimes, les actuacions necessàries per tal que els quatre membres de les SS, residents als Estats Units, poguessin ser jutjats a l’Estat espanyol. El PP s’ha abstingut, però no ha estat suficient per tal de tirar endavant la proposició no de llei on Esquerra reclamava l’impuls del Ministeri d’Exteriors davant de l’Administració Americana. Tardà ha deixat clar que ‘gràcies al debat hem anat consolidant un cordó sanitari al voltant del jutge Ismael Moreno, encarregat del cas, i alhora s’ha fet veure al Govern espanyol que ni en republicanisme català ni les entitats memorialistes, permetran que casos flagrants de lesa humanitat com aquest, puguin ser avortats’. ‘És evident que mantenint viu el debat, pressionant el Govern públicament des del Parlament, malgrat la inhibició interessada de Moratinos, finalment res no evitarà que Moreno jutgi els quatre membres de les SS a Madrid', ha sentenciat Tardà.
El Diputat d’Esquerra, Joan Tardà, ha reclamat sobretot, a través d’una esmena d’addició, ‘ratificar, mitjançant l’acció diplomàtica, el compromís de l’Estat espanyol de perseguir els Crims contra la Humanitat, i en particular en tot allò que sigui convenient per aconseguir la immediata compareixença davant la justícia espanyola dels membres de les SS alemanya reclamats per l’Audiència Nacional’.
Corró sense apostasia ni català
El corró del PSOE aplicat en la Comissió de Justícia també ha suposat que es desestimés la proposició d’Esquerra per tal de garantir el dret d’apostasia. La comissió alhora ha discutit una proposició d’Esquerra Republicana que buscava aconseguir que ‘les persones jurídiques civils i mercantils que es constitueixen en un futur puguin denominar-se en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat’. També s’ha reclamat que les persones jurídiques i mercantils puguin adoptar la denominació en qualsevol de les llengües oficials, sense que la modificació suposi retocar els estatuts socials. Tardà ha explicat que no és normal que no es pugui inscriure una societat com a ‘societat limitada’ o ‘societat anònima’ i hagi de continuar amb la denominació de ‘sociedad limitada o anónima’, per posar dos exemples.