Esquerra ha presentat al Congrés i al Senat les 1.027 preguntes al govern espanyol sobre el que l’Estat no fa i hauria de fer pel català, amb l’objectiu d'evidenciar la realitat social del català com a llengua minoritària i minoritzada i, alhora, fer pressió per avançar en el pluralisme lingüístic de l’Estat. El diputat d’Esquerra al Congrés, Joan Tarda, i el senador Miquel Bofil,l han entrat les preguntes al registre del Congrés i el Senat, respectivament.

El diputat independentista ha recordat que l’any 2004 Zapatero es va comprometre a la construcció d’una Espanya plural. Tot i això, ‘aquest compromís mai no es va arribar a traduir en un projecte real en què es visualitzés un avenç efectiu cap a un Estat plurilingüe’, tal com es va fer palès en el moment que el PSOE va sumar vots amb el PP per rebutjar un projecte de llei de llengües presentat per Esquerra.

El senador Miquel Bofill ha explicat que les preguntes tenen tres objectius: apel·lar a l’Administració general de l’Estat i els seus òrgans constitucionals a adreçar-se en català als ciutadans; instar l’Estat a impulsar polítiques de foment de la llengua catalana per compensar els efectes negatius sobre l’ús i el prestigi del català de tres-cents anys de persecució, repressió i minorització; i aconseguir que l’administració compleixi la legislació lingüística vigent i emprengui mesures necessàries pel seu compliment efectiu. En aquest sentit, les preguntes formulades s’encaminen a saber el grau de coneixement del català per part dels funcionaris destinats als Països Catalans o quins són els incentius econòmics de la llengua catalana respecte l’anglès; a reclamar la traducció sistemàtica al català de tots els formularis i documents distribuïts als Països Catalans o el respecte a la toponímia, entre d’altres. Bofill ha destacat que ara ‘les noves tecnologies de la comunicació i l’administració electrònica constitueixen la gran oportunitat per fer realitat l’administració plurilingüe’.