Un any de sentència, tres anys d’injustícia

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva expliquen com han viscut aquest darrer any des de la presó i com veuen el futur polític del país

Impotència, injustícia, ràbia, tristesa… El 14 d’octubre de 2019 no l’oblidarem mai. Va ser el dia en què el Tribunal Suprem va sentenciar a pràcticament 100 anys de presó 9 persones innocents, als membres del Govern, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; i els líders de les entitats socials: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez; a més de les inhabilitacions per exercir un càrrec públic a tots ells i a Carles Mundó i Meritxell Borràs. Va ser el dia en què el Tribunal Suprem va sentenciar tot un país i va condemnar la democràcia i els drets més fonamentals. Un any després, els presos i les preses polítiques ens expliquen la seva dura situació, privats de llibertat, i analitzen el context polític en el qual ens trobem.

De la presó preventiva a la sentència injusta

El passat 14 d’octubre va ser el dia que va canviar la vida a les preses i els presos polítics. El dia que es va passar de la presó preventiva a la sentència ferma. “Fa un any d’aquell acte de venjança, un any d’una sentència que portava els nostres noms però que sentenciava tot un país i una opció política”, descriu Oriol Junqueras. “El 14 d’octubre de fa un any va ser un dels pitjors dies de la meva vida”, relata Dolors Bassa. “Una sentència d’11 anys i mig de presó mai es pot rebre bé i encara menys quan ets innocent. Em va costar, i encara em costa, un any després, assumir-la”, afegeix Carme Forcadell.

Fa un any d’aquell acte de venjança, un any d’una sentència que portava els nostres noms però que sentenciava tot un país i una opció política
Oriol Junqueras
  Un any de sentència, tres anys d’injustícia

Així, la consellera Bassa reconeix que una “sentència de dos dígits” no entrava dins del seu marc mental. “Va ser molt dolorós i moltes de les companyes internes a Puig de les Basses no entenien com la meva pena podia ser de les més altes, quan alguna d’elles estan condemnades, fins i tot, per delictes de sang greus”, conclou. Raül Romeva destaca que “fa un any ens van sentenciar personalment a cada un dels presos i preses polítiques però la decisió del Tribunal Suprem va contra tot un país, contra unes idees i un moviment concret. Ens van condemnar a milions de persones”, continua.

A més a més, Romeva recorda que “la presó preventiva i la sentència demostren que se’ns castiga per ser qui som, no pel que haguem fet”. En aquest mateix sentit, el president d’Esquerra Republicana assegura que la sentència no va ser res més que “un punt i seguit a la causa general contra l'independentisme”, una causa i una repressió que no cessen que continua oberta, i que, segons Junqueras, “només s’aturarà quan aconseguim la independència”.

El suport de la ciutadania, imprescindible

Si una cosa caracteritza la ciutadania catalana és la persistència a l’hora de mobilitzar-se per la llibertat de les persones represaliades i la del país, ho hem vist any rere any amb manifestacions i marxes massives. Una persistència i un escalf que tant Junqueras, Forcadell, Bassa i Romeva coincideixen en que és imprescindible per aconseguir la independència però també per fer-los passar aquest temps sense llibertat més acompanyats.

“Comptar amb companys com el Raül ha estat una sort, això i l'escalf de la ciutadania han ajudat a fer més suportable aquesta reclusió que amb la pandèmia s'ha accentuat”, recalca Junqueras. Per la seva banda, la presidenta Forcadell reconeix que “aquest any, com els últims tres, ha estat molt dur. Els hiverns a la presó de Mas d’Enric passen molt lents i enguany hi hem hagut de sumar el confinament per la pandèmia”. Així mateix, per a Bassa, “iniciar estudis nous, un màster de filosofia, les visites de la família i amistats, les cartes, i poder sortir unes hores a treballar en compliment de l’article 100.2” l’han ajudat molt i l’han alleugerit, una mica, “d’aquesta injusta situació que ja fa 3 anys que persisteix”.

El conseller Romeva explica que, per sort, “la mobilització i la persistència de milers i milers de persones ens acompanyen cada dia”. En aquest sentit, Forcadell relata que “la nostra situació, i la de les nostres famílies, no és gens fàcil però, crec que la resta de presos i preses polítiques també ho senten així, des del primer dia que notem l’escalf de la gent que ens ho fa una mica més portable”. “Aquest suport i aquesta forma de sobreposar-nos als entrebancs ens faran ser més forts i ser més per guanyar la República que tant anhelem”, clou Romeva.

Cal tornar al terreny de la política i apostar per una llei d’amnistia que ens empari a les gairebé 3.000 persones independentistes represaliades
Carme Forcadell

La solució al conflicte passa per la política

Malauradament, els presos i les preses polítiques pateixen la cara més dura de la repressió, però són milers de persones les represaliades per l’Estat espanyol en la causa general contra l’independentisme. Amb aquest context, els líders republicans tenen clar que la solució a aquest conflicte és política i no judicial, és amb una amnistia i un referèndum i no amb presó, multes i inhabilitacions.

Un conflicte polític s’ha de resoldre amb política”, així de contundent es mostra la presidenta Forcadell. “La repressió de l’Estat espanyol ha arribat molt lluny i, tot i que els presos i les preses polítiques en paguem la conseqüència més gran, privant-nos la llibertat; ha afectat milers de persones. És per això que cal una amnistia per les persones exiliades, les preses, les represaliades… i donar una solució política als catalans i catalanes en forma de referèndum. Si guanya el sí, constituir-nos en la República catalana i implementar-la”, assegura Dolors Bassa.

Per la seva part, Raül Romeva recorda que “de forma reiterada, hem comprovat que si bé la llei és per tots la mateixa, la justícia no. És una injustícia i també la prova que l’Estat espanyol és un estat fallit i que no se’n sortirà”. En la mateixa línia es posiciona Carme Forcadell: “Per molts tribunals i sentències d’anys i anys de presó que hi hagi, l’anhel i la voluntat de milions de persones no desapareixen”.

Amb tot, Forcadell reclama que “cal tornar al terreny de la política i apostar per una llei d’amnistia que ens empari a les gairebé 3.000 persones independentistes represaliades, així com donar la veu a la ciutadania amb un referèndum”. Així mateix, Romeva recalca que “són necessàries mesures que reconeguin la dimensió política del conflicte, que serveixin per posar el comptador de nou a zero. Una solució global per a totes les persones afectades. La repressió no hauria d’haver començat, l’amnistia en realitat és el camí del mig, no la reforma del codi penal”, reconeix.

Per últim, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, conclou destacant que “no podem oblidar que d'aquest atzucac en sortirem si sabem seguir sumant i fent-nos més forts. Volem deixar enrere la presó però per damunt de tot volem guanyar la llibertat del país. Nosaltres hi estem disposats i persistirem fins el final”.