La delegació d'Esquerra Republicana encapçalada per Oriol Junqueras i Dolors Bassa a Madrid el dia de l'aprovació de la llei d'amnistia, el passat mes de maig / MARC PUIG
La delegació d'Esquerra Republicana encapçalada per Oriol Junqueras i Dolors Bassa a Madrid el dia de l'aprovació de la llei d'amnistia, el passat mes de maig / MARC PUIG

Els tres dirigents polítics al·leguen que el Tribunal Suprem s’està extralimitant clarament de les seves funcions, erigint-se en legislador, i que se’ls estan negant drets fonamentals, com el dret a ser elegits democràticament

Les defenses d’Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva han presentat recurs al Tribunal Constitucional demanant empara per la no l’aplicació de la llei d’amnistia a la condemna per malversació que el Tribunal Suprem manté a dia d’avui, així com demanant l’aixecament cautelar de la inhabilitació per exercir un càrrec públic que tots tres encara compleixen.

Els advocats en els seus escrits són molt crítics amb l’actuació del Tribunal Suprem, ja que consideren que s'aparta del principi de legalitat i que ho fa amb conseqüències gravíssimes sobre els drets dels tres polítics, als quals manté inalterada l'execució de penes que s'haurien de declarar extingides i possibilitar-ne la rehabilitació política plena.

Així, consideren que només el legislador democràtic té legitimitat per dictar la llei i només respecta la separació de poders un poder judicial que es limiti a aplicar-la, ja que no correspon als jutges donar sentit a la norma. Afirmen que interpretar la Llei d'Amnistia com ho ha fet el Tribunal Suprem en les dues resolucions dictades, suposa desoir el mandat que es troba inserit en la propi text de la Llei. I que aquesta “interpretació” de la malversació traspassa clarament els límits de la funció judicial per endinsar-se perillosament al terreny de la funció legislativa.

En aquest sentit, recorden el vot particular d’una de les magistrades del Tribunal Suprem, que aprofundeix en aquesta idea: ni la literalitat de la llei, ni la voluntat del legislador, ni els precedents històrics, ni els recents, condueixen a la interpretació que ofereix el parer majoritari del Tribunal Suprem. I afegeix que “mai una interpretació de la llei pot portar a la seva derogació”, com ha passat en aquest cas.

Per això, les defenses, i perquè el dany als 3 afectats no sigui irreparable, demanen mesures cautelars per l’aixecament de la pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic. L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, denuncia que el Tribunal Suprem té la voluntat de “mantenir la pena d’inhabilitació absoluta a tota costa” ja que la condemna de l’exvicepresident i l’exconseller s’ha utilitzat per escapçar el moviment independentista i denuncia que està vulnerant drets bàsics com el de representació i participació política.

Pel que fa a la defensa de Bassa, encapçalada per Mariano Bergés, també recalca que la “forçada interpretació que fa el Tribunal Suprem” per la “inaplicació” de la llei d’amnistia impedeix a l’exconsellera exercir els seus drets de participació política i a unes eleccions lliures, i també assenyala els efectes devastadors que la inhabilitació té sobre ella, ja que li impedeix poder treballar amb les administracions públiques.