El projecte iniciat el 2011 s’ha consolidat elecció rere elecció fins a aconseguir els millors resultats dels republicans des dels anys 30 i encara no sembla haver tocat sostre després del darrer cicle electoral. El partit pretén aprofitar els èxits per fer avançar el país cap a la República catalana
“Necessitem sumar, necessitem ser molts. Aspirem legítimament, malgrat saber-ne les enormes dificultats, a ser una força hegemònica en aquest país. No tenim la voluntat de ser-ho perquè sí, sabem que som una eina, només una eina, no un fi en nosaltres mateixos, sinó un mitjà que ha de contribuir que aquest país sigui un país lliure i un país just”. Aquestes són les paraules que va pronunciar Oriol Junqueras el setembre de 2011 des de Girona en assumir la presidència d’Esquerra Republicana. Aquest és l’objectiu que es va marcar llavors, juntament amb la secretària general Marta Rovira, i que semblava impossible, però que poc a poc es va fent realitat. Esquerra Republicana s’ha consolidat com el primer partit del país després del darrer cicle electoral i continua creixent sense tocar sostre des que Junqueras i Rovira van assumir-ne la direcció ara fa 8 anys.
En aquests anys, el partit s’ha pacificat i enfortit internament i ha aconseguit els millors resultats electorals des dels anys 30, quan va esdevenir el principal partit del país. La coherència, els lideratges, l’assumpció de responsabilitats, la gestió i el procés irreversible cap a la independència han situat Esquerra Republicana a la centralitat del país i poc a poc s’ha anat traduint en suport a les urnes.
Al poc temps d’assumir la direcció del partit, Junqueras i Rovira van haver d’afrontar unes eleccions espanyoles on els republicans van aconseguir 3 diputats al Congrés i només va passar un any fins a la següent convocatòria electoral, que va ser al Parlament de Catalunya. Contra tot pronòstic, Esquerra va aconseguir 21 diputats i va esdevenir cap de l’oposició, però va estendre la mà a Artur Mas i va trencar així la dinàmica de pactes anterior. La tendència ja s’havia invertit i, a partir de llavors, el partit va anar creixent elecció rere elecció, fent bandera de la seva transversalitat i acollint dirigents de diferents espais polítics que anaven veient en Esquerra Republicana la casa d’acollida de l’independentisme i el progressisme.
Esquerra Republicana s’ha consolidat com el primer partit del país després del darrer cicle electoral i continua creixent sense tocar sostre des que Junqueras i Rovira van assumir-ne la direcció
Els resultats del projecte d’Esquerra Republicana no són només electorals, sinó que s’han traduït en l’entrada a les institucions i en la consolidació com un partit de Govern. En aquest període el partit ha assumit grans carteres al Govern de la Generalitat com ara Salut, Exteriors o Economia demostrant que sap gestionar i que quan ho fa els resultats són molt positius. El tancament de la Model, la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, l’accés universal a la salut, la llei que anul·la els judicis sumaríssims del franquisme, la reversió de les retallades o els comptes més socials de la història en són només alguns exemples. I és que quan Esquerra Republicana assumeix responsabilitats de govern passen coses, com també ha demostrat des de municipis com Sabadell o Badalona, multant les elèctriques en la lluita contra la pobresa energètica o aturant una mitjana de 10 desnonaments a la setmana i treballant per garantir un habitatge digne per a tothom.
El lideratge dels republicans, doncs, no només s’ha vist reflectit en un creixement exponencial dels resultats electorals, sinó que ha estat i és sinònim de bona gestió. Quan Esquerra Republicana entra a les institucions i governa, ja sigui al país o als municipis, es progressa. El partit és garantia de fer que les coses passin, sempre des d’una visió progressista i republicana de les polítiques públiques i avançant cap a la República catalana. En aquest context, no sembla que l’èxit dels republicans hagi tocat sostre; tot al contrari.
