El portaveu d’Esquerra al Parlament, Joan Ridao, confia que la reunió d’aquesta tarda a la Moncloa entre el president Josep-Lluís Carod-Rovira, el secretari general Joan Puigcercós i Rodríguez Zapatero serveixi per saber si el Govern espanyol encara està disposat a arribar a un consens pel nou Estatut. “El senyor Zapatero ha de dir si hi ha marge per negociar o no, si no n’hi ha, tal com està ara el text, no es donen les condicions per votar-hi a favor” ha puntualitzat. Ridao ha afegit que “anirem al tràmit parlamentari, tenim dret a anar a la ponència, però molt probablement la posició d’Esquerra no arribarà fins al final del tràmit al Congrés” que durarà dos mesos.
El negociador d’Esquerra en la reforma estatutària ha fet balanç aquest migdia de les últimes reunions mantingudes amb el PSOE, després de l’acord de dissabte entre Zapatero i Mas. Ridao ha titllat l’actual situació de “delicada i molt complexa, però no ens resignem a continuar treballant fins al final”, alhora que ha considerat que l’Estatut “tal com està ara, té l’empremta d’Esquerra, però si no hi ha aspectes fonamentals com nació i finançament no hi podrem donar suport”.
El diputat ha criticat “la retallada i l’autèntica desnaturalització de l’Estatut després del pacte entre PSOE i CiU” i ha reclamat que es torni a treballar a partir del text que es va aprovar al Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre. Ridao ha carregat contra la federació nacionalista perquè “l’únic objectiu de CiU és tornar al poder i utilitza l’Estatut com a moneda de canvi per fragmentar la unitat dels partits catalans”. També s’ha mostrat molt preocupat per les rebaixes imposades per CiU, sobretot d’Unió, respecte el títol de Drets i Deures amb la retirada de tota referència a una mort digna, dret al propi cos, paritat de gènere i protecció de la família, el que ha considerat com “una autèntica desafecció cap a l’acord del Parlament”.
Esquerra ha facilitat un resum del text que lliurarà aquesta tarda durant la reunió a Madrid amb Zapatero amb els punts pendents on es mantenen desacords. Això inclou l’acceptació del terme “nació” a l’articulat, el català com a llengua preferent als mitjans de comunicació públics, el requisit de conèixer el català en l’àmbit judicial, la preeminència protocol·lària del president de la Generalitat, l’exclusivitat del Síndic de Greuges, la definició de competències compartides o la participació i representació directa de Catalunya en els organismes europeus.