El candidat a la presidència de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha avançat en un col·loqui amb empresaris que si la interconnexió elèctrica amb França s’acaba materialitzant, Esquerra exigirà que es faci soterrada i vinculada al tram en construcció del tren d'alta velocitat (TAV). Carod ha assegurat que "si ens ha de venir més energia i ha de venir de França, no estem d’acord que la línia de molt alta tensió (MAT) vingui per via aèria, sinó que en tot cas vagi soterrada a través de superconductors" per evitar l’impacte en el territori. Amb tot, ha afegit, abans caldria determinar quanta energia farà falta en el futur i per fer què. En el mateix sentit, ha recordat que ”d’entrada, França ha dit que no” a la proposta de l’Estat espanyol.

El president d’Esquerra ha participat aquest matí en un esmorzar organitzat per la patronal PIMEC a Barcelona, on ha exposat la seva visió sobre els reptes en matèria econòmica i d’infraestructures. Així, ha reiterat el rebuig d’Esquerra al projecte del Quart Cinturó, amb alternatives concretes, i ha apostat per desdoblar l’eix transversal o desenvolupar l’eix pirinenc del Pont de Suert a Figueres. Carod ha destacat la xarxa ferroviària com "la gran assignatura pendent" pel seu "desaprofitament absolut", alhora que ha lamentat que el corredor del Mediterrani sigui el menys prioritari, quan hauria de ser el més ben connectat.

El candidat a les eleccions de l'1 de novembre també ha incidit en la necessitat de traspassar l'aeroport del Prat a la Generalitat i de reforçar els de Reus i Girona. Així mateix, ha plantejat la creació de la figura d’un tutor que faci d’interlocutor entre l’Administració i les empreses per simplificar processos i facilitar l’activitat econòmica, sovint llastrada per un excés de burocràcia.

Carod també ha reclamat al món local "una visió més supramunicipal" en àmbits com l’habitatge o la planificació d’infraestructures, competències que –considera– haurien de ser de la Generalitat. El president del partit també s’ha referit al debat sobre la immigració per constatar que "nosaltres no diem que sobra gent, però si n’hem d’acollir més ha de ser amb unes altres condicions”, és a dir, amb reconeixement de drets i de deures.