El president d’Esquerra a les Illes Balears, Joan Lladó, i el nou president del Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats, Agustí Cerdà, han comparegut avui per presentar les esmenes que el partit ha fet al projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que actualment es troba en fase de tramitació a les corts espanyoles. En el moment que va iniciar-se el procés de reforma, Esquerra va anunciar que donaria suport a un Estatut que inclogués tres aspectes fonamentals per a les Balears: l’assumpció de les competències en immigració, l’equiparació de l’estatus legal de la llengua catalana amb la castellana i la implementació d’un model de finançament que tendeixi a eliminar el dèficit fiscal que pateix la comunitat autònoma.

Més enllà d’aquests tres aspectes cabdals en què s’han centrat les esmenes, Esquerra ha fet altres aportacions en aspectes com la gestió de ports i aeroports, l’aprofundiment en els drets i deures fonamentals de la ciutadania o en altres aspectes simbòlics com poden ser la bandera, la diada o el reconeixement dels Països Catalans com a realitat nacional comuna.

Lladó ha declarat que “les 28 esmenes que feim al projecte d’Estatut són per beneficiar tots els ciutadans de les Illes Balears. Només des d’un punt de vista estrictament partidista i centralista pot negar-se que una sola de les nostres propostes sigui bona per a les nostres illes”.

Segons Lladó “ara la pilota és al terrat del partit socialista: han de triar entre pactar un text a l’alça amb Esquerra; a la baixa amb el PP; o no tenir Estatut, opció que, a la vista de les set pròrrogues al tràmit d’esmenes sembla que és l’elegida”. El president del partit ha afegit que “si el PSOE vol un bon Estatut ho té molt fàcil. Amb les nostres propostes no ha de votar res que no s’hagi concedit ja a altres comunitats ni que contravengui la Constitució espanyola”.

La roda de premsa celebrada aquest matí ha servit per presentar públicament Agustí Cerdà com a nou president del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats en substitució de Joan Puigcercós, que deixa Madrid per incorporar-se al Parlament de Catalunya.