Esquerra portarà demà al Congrés una proposició no de llei en què planteja el reconeixement del romaní com a llengua pròpia de l'Estat espanyol i de la Unió Europea i la posada en marxa d'una campanya per a difondre'l juntament amb la cultura, la història i la identitat gitanes. En el text, Esquerra recorda que la població gitana ronda els deu milions de persones a Europa, mig milió de les quals ho fan a l'Estat espanyol.

En aquest sentit, Esquerra lamenta que els gitanos i les gitanes, tot i establir-se a la Península Ibèrica al segle XV, han estat legalment i administrativament discriminats durant segles. De fet, la proposició assenyala que durant el franquisme la seva llengua era qualificada com a "argot delinqüent" i que la guàrdia civil va reprimir amb gran duresa aquesta comunitat.

Tot i que amb la promulgació de la Constitució, la comunitat gitana va aconseguir "per primera vegada, la plena igualtat de drets i llibertats", Esquerra denuncia que aquest reconeixement legal no va venir acompanyat d'una igualtat d'oportunitats per als gitanos i gitanes, que continuen patint una "constant marginació econòmica, cultural, social i política". I el text afegeix que "avui en dia, les característiques físiques de la població gitana continuen essent motiu de control i repressió per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat".

Per tot plegat, ERC proposa que el Govern espanyol emprengui els tràmits legals oportuns per a reconèixer el caló com a llengua pròpia de l'Estat "amb els drets i garanties reconegudes a la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries". Paral·lelament, reclama que es defensi a la Unió Europea el ple reconeixement de la identitat, la cultura i la llengua de la comunitat gitana i que el respecte s'estableixi com a requisit imprescindible per a la entrada de nous Estats membres.

També reclamen que es faci una campanya de difusió de la llengua, la cultura, la història i la identitat d'aquesta comunitat adreçada tant a la població gitana, en particular, com a la resta de la población, en general. Finalment, insta el Govern espanyol a "tenir present" les organitzacions romanís legalment establertes en les iniciatives legislatives culturals i socials susceptibles d'afectar aquest poble, como és el cas de les lleis educatives.