Esquerra proposa a Carme Forcadell i Dolors Bassa com a co-presidentes honorífiques de l'Assemblea Nacional de Dones del partit

El pròxim 30 de juny se celebrarà de manera telemàtica l'Assemblea Nacional de Dones d'Esquerra Republicana on s'escollirà la nova Presidència i Mesa de l'òrgan.

Esquerra Republicana proposa a la presidenta, Carme Forcadell, i la consellera, Dolors Bassa, com a co-presidentes honorífiques de l'Assemblea Nacional de Dones del partit. La proposta s’haurà de ratificar el 30 de juny, quan se celebrarà de manera telemàtica l'Assemblea on també es renovarà la mesa de l'òrgan i es presentarà el pla de treball 2020-2024 de la Vicesecretaria General de les Dones, la Raquel Sans i Guerra.

Si alguna cosa caracteritza Carme Forcadell i Dolors Bassa és la seva incansable lluita pels drets de les dones, el compromís per la feminització del partit i amb la República Feminista i això és el que s’ha volgut destacar al moment de proposar els seus noms. Les dues, de fermes conviccions feministes i des de diferents presons, no han deixat de treballar per la igualtat entre la població reclusa, per millorar els drets de les dones internes i empoderar-les, ja que moltes d’elles han estat víctimes de violència masclista. A més, de la immensa tasca política i social que han fet i fan des de la presó.

Amb l’objectiu de reivindicar les dues preses polítiques com a part activa i imprescindible de la lluita republicana, serà creada la figura de co-presidentes honorífiques de l'Assemblea Nacional de Dones d'Esquerra Republicana. La renovació es completarà, si així ho ratifica l'assemblea, amb la nova mesa integrada per Mèius Ferrés (presidència), Najat Driouech (vicepresidència) i Maria Alba Pijuan (secretària).

L'Assemblea Nacional de Dones anual és un espai creat com a punt de trobada per a totes les dones militants, simpatitzants i amigues del partit amb l'objectiu de treballar conjuntament i establir les bases de la República Feminista.


Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955)

  Esquerra proposa a Carme Forcadell i Dolors Bassa com a co-presidentes honorífiques de l'Assemblea Nacional de Dones del partit

És llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat. Catedràtica d'ensenyament secundari, va treballar fins al 2015 com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social al Departament d'Educació.

Va iniciar la seva activitat en la política institucional el 2003, quan fou elegida regidora per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Sabadell, càrrec que va ocupar fins al 2007. Abans, l'any 2000, ja havia assumit la presidència de la sectorial nacional de política lingüística del partit i havia entrat a l'executiva local de Sabadell, de què va formar part fins al 2004. També fins a aquell any i des del 2001 fou membre de l'executiva nacional.
Tanmateix, l'àmbit en què ha dut a terme la major part de la seva implicació política ha estat l'associatiu, des del qual ha impulsat projectes i mobilitzacions rellevants en la vida política del país. Va ser fundadora de l'Associació per la Llengua i la Cultura i de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, vocal de la junta d'Òmnium Cultural de Sabadell des de 1996 fins a 2013., membre de la Comissió de la Dignitat i de l'executiva de la Plataforma per la Llengua i, del 2009 al 2015, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir.

També va formar part del Moviment per la Independència, embrió de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'any 2012 va ser elegida presidenta de l'ANC, càrrec que, amb dues reeleccions, va exercir fins al 2015, quan es va presentar a les eleccions al Parlament per la coalició Junts pel Sí i va obtenir l'escó de diputada per la circumscripció de Barcelona.

El 26 d'octubre de 2015 va ser elegida presidenta del Parlament de l'XI legislatura. Una legislatura breu però molt intensa, marcada per la voluntat de la majoria de la cambra de culminar-la amb un referèndum d'autodeterminació de Catalunya, així com per la judicialització de la vida parlamentària. També va fer una aposta important per feminitzar i feminitzar la política i la cambra de la qual era presidenta. Va iniciar una reforma horària com la prohibició d'allargar els plens del Parlament més enllà de les 19h per permetre la conciliació de la vida personal i per fer un ús del temps més eficient. També va iniciar el cicle de debats i reflexió «La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país» que s'ha continuat portant a terme a la següent legislatura. I va posar sobre la taula la necessitat de crear un pla d'Igualtat del Parlament que, finalment, s'ha acabat elaborant i aprovant l'any 2019.

Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959)

És mestra, psicopedagoga i activista sindical. Va exercir com a secretària general a la Unió General de Treballadors (UGT) a les comarques gironines. També ha estat membre del Consell Social de la Universitat de Girona.

A l'àmbit polític fou regidora, primera tinent d'alcalde i delegada de Dinamització Econòmica a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. Posteriorment, Bassa va passar de ser secretària general d’UGT a Girona a consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. La seva vinculació amb el món sindicalista arrenca, però, molt abans, quan va començar a ser alliberada sindical d’una escola del seu municipi.

Sempre subratlla les seves arrels empordaneses i mantenir-se encara entre el mar, el riu i les muntanyes de Torroella de Montgrí, uns entorns que gaudeix recórrer amb bicicleta. En la vessant política, va ser regidora i primera tinenta d’alcalde a Torroella entre el 2007 i el 2015, i a continuació va ser escollida diputada i nomenada consellera. Un dels majors èxits aconseguits mentre ocupava aquest càrrec ha estat la renda garantida de ciutadania, “una eina d’impuls i acompanyament a les persones i famílies per restaurar el seu projecte de vida”, explica Bassa, i “un canvi de paradigma respecte a la seva predecessora, la renda mínima d’inserció”. Va ser cessada per l'aplicació de l'article 155 i injustament empresonada per haver defensat la democràcia.

Lluitadora feminista i defensora de què només «amb el roig del sindicalisme, amb el groc de la llibertat i amb el lila del feminisme que aconseguirem aquesta República catalana que tant anhelem»