La Comissió d'Educació i Ciència del Congrés dels Diputats debat avui una iniciativa parlamentària d'Esquerra en què es reclama incorporar, en el marc de la Llei orgànica d'educació, un temari específic sobre la Segona República en els llibres de text de tots els nivells educatius superiors. Aquest temari preveu "la realitat plural territorial de l'Estat" i la "repressió de la dictadura feixista i la lluita per la llibertat i la democràcia".

Amb aquest objectiu Esquerra proposa que el govern espanyol realitzi, en un termini de sis mesos, un informe sobre la història de l'Estat "deformada, silenciada i/o enterrada durant quaranta anys de dictadura" que inclogui el període comprès entre el 1930 i el 1976, amb la finalitat d'incorporar-la als llibres de text escolars. Per a la seva realització es demana comptar amb les aportacions d'organitzacions i persones que treballen "per la recuperació de la memòria històrica". A més, s'ha d'enviar aquest text a la Comissió d'Educació i Ciència del Congrés amb la finalitat que els grups parlamentaris puguin sol·licitar informació addicional que puguin rebre en un termini no superior a un mes perquè, en el mes següent, es plantegin les propostes de resolució oportunes i que puguin votar-se en els següents quinze dies hàbils, al costat de l'informe remès pel govern espanyol.

Així mateix, Esquerra també demana que durant tot aquest procés els grups parlamentaris puguin sol·licitar les compareixences que considerin necessàries per aportar informació, amb una limitació de quatre sol·licituds de compareixença per grup parlamentari. La proposició no de llei plantejada assenyala que la incorporació d'aquesta part de la història és una "obligació moral de l'Estat" com una forma de "reparació social i històrica" per a les víctimes i una manera de recuperar la pròpia història. En l'elaboració de la temàtica que s'hauria d’incloure en els manuals, Esquerra considera que cal tenir en compte que la visió "deformada, manipulada o silenciada de part de la història de l'Estat no només inclou episodis succeïts després de l'alçament colpista que va triomfar amb l'establiment d'una dictadura feixista de quaranta anys, sinó que també comprèn el període republicà de 1931 al 1939".

El portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, argumenta en aquesta iniciativa que "cada poble té el dret inalienable a conèixer la veritat sobre els esdeveniments succeïts i les circumstàncies i els motius que van dur, mitjançant la violació massiva i sistemàtica dels drets humans, a la perpetració de crims aberrants. L'exercici ple i efectiu del dret a la veritat és essencial per evitar que es repeteixin aquests actes".