El Grup Republicà al Congrés fa seva la reivindicació de la Federació Plataforma Trans i insta l’Estat a expressar les seves disculpes oficials per la violència sistemàtica comesa històricament contra el col·lectiu

El Grup Republicà al Congrés ha registrat aquest dijous una proposició no de llei impulsada per la Federació Plataforma Trans en què reclama a l’estat espanyol que reconegui el patiment causat a les persones trans, en dictadura però també en democràcia, i expressi les seves disculpes oficials. Des de la ley sobre peligrosidad y rehabilitacion social aprovada pel règim franquista, fins a diverses legislacions discriminatòries ja en democràcia, el col·lectiu denuncia una “violència sistemàtica i vulneració de drets exercida des de l’Estat” i en reclama una reparació.

“Demanem que el govern espanyol, en nom de l’Estat, demani perdó oficialment a les persones trans per una violència sistemàtica que ve des del franquisme, el postfranquisme i que s’ha perllongat fins als nostres dies”, ha afirmat la portaveu de la Federació Plataforma Trans, Mar Cambrollé, en declaracions davant el Congrés dels Diputats acompanyada del portaveu republicà a Madrid, Gabriel Rufián, les diputades Pilar Vallugera i Maria Dantas, i la senadora Elisenda Pérez. “No demanem indemnitzacions, només el perdó i el reconeixement d’un patiment que per acció o per omissió l’Estat ha comès amb les persones trans”, ha apuntat.

La citada ley sobre peligrosidad y rehabilitacion social penalitzava amb penes de fins a tres anys de presó les pràctiques homosexuals, i va provocar una cacera i persecució política sobre el col·lectiu LGTBI. El fet que el règim franquista no distingís entre orientació i identitat va provocar que una proporció elevada de víctimes d’aquesta llei fossin les persones trans i aquelles amb una expressió de gènere no normativa. “Va colpejar d’una manera brutal les dones trans perquè érem les que érem visibles”, denuncia Cambrollé. La dictadura va habilitar presons i mòduls específics amb l’objectiu de “reeducar” les persones homosexuals, empresonades en condicions de fam, treball esclau i tortura.

Creiem que és important que l’Estat reconegui perquè després passi a reparar

Mar Cambrollé Portaveu de la Federació Plataforma Trans

Discriminació en democràcia

Però els atacs a la comunitat trans va continuar ja entrada el període democràtic. La Ley de Escándalo Público va ser emprada com a eina de persecució sobre el col·lectiu fins que va ser derogada el 1987, provocant centenars de persones trans sancionades, detingudes i vexades pel suposat delicte de mostrar-se en públic amb una estètica contrària a la seva identitat de gènere imposada.

No va ser fins al 2001 que es va autoritzar el primer matrimoni entre una dona trans i un home. Així mateix, la llei aprovada el 2007 per regular la rectificació al registre del canvi de sexe va suposar de facto una esterilització forçosa atès el requisit de dos anys previs de tractament hormonal, fet que segons denuncia la Federació Plataforma Trans ha suposat la renúncia per part de moltes persones trans a veure reconeguda la seva identitat. El col·lectiu denuncia també que aquesta llei tracta les persones trans com a malaltes, en exigir un diagnòstic de disfòria de gènere i excloure totes les persones menors de 18 anys del dret constitucional a la seva identitat.

“Creiem que és important que l’Estat reconegui perquè després passi a reparar”, ha sostingut Cambrollé, que ha recordat que països com Escòcia, Holanda, Alemanya, Suècia i Argentina ja han expressat aquest perdó oficial. Per això, ha qualificat “d’històrica” la petició vehiculada pel Grup Republicà al Congrés, per la seva “repercussió i transcendència”.

Podeu consultar la iniciativa registrada aquí: