Els republicans s’uneixen a la resta de forces catalanes, basques, gallegues i valencianes per reclamar el mateix reconeixement a totes les llengües i que s’integri la diversitat lingüística a l’administració pública

El Grup Republicà al Congrés ha unit les seves forces amb la resta de forces catalanes, basques, gallegues, valencianes, a més d’Unides Podem i Més País, i diverses entitats en defensa dels drets lingüístics, per reclamar que es garanteixi una igualtat lingüística real i efectiva de totes les llengües pròpies diferents del castellà que existeixen a l’Estat, i que als seus parlants se’ls reconeguin els mateixos drets i deures que es reconeixen amb el castellà. Per als grups impulsors, aquest és un pas imprescindible “per garantir una societat justa, realment plural i democràtica, amb drets i deures efectivament iguals per a tothom i no només per a qui fa servir el castellà”.

Els republicans recorden que l’estat espanyol parteix d’una realitat monolingüe a l’administració central, i “ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han estat sotmesos els parlants d’aquestes llengües” i generar “polítiques actives de recuperació de la seva dignitat i autoestima que permetin l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics”. En un acte reivindicatiu aquest dimarts a les portes del Congrés dels Diputats, poc abans que la iniciativa es debatés en ple, s’hi han aplegat entitats de defensa dels drets lingüístics d’arreu de l’Estat com Plataforma per la Llengua, el CIEMEN, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear l’entitat basca Euskalgintzaren Kontseilua, la gallega Mesa Pola Normalización Lingüística, l'aragonesa Nogará i Iniciativa Pol Asturianu.

La proposició no de llei reclama que es garanteixi el deure de coneixement per part del funcionariat que presti serveis en territoris amb llengua pròpia, com ara que l’administració de l’Estat funcioni en les diverses llengües, independentment de la seva ubicació física, a institucions com les Corts Generals, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, a organismes com l’Agència Tributària i la seguretat social i a d’altres entitats públiques com Ràdio Televisió Espanyola. També s’insta a impulsar reformes estatutàries per la oficialitat de les llengües pròpies que encara no són reconegudes com a oficials.

A més, es reclama posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà a la normativa estatal, que, segons els grups impulsors, afecta “de manera frontal” a l’àmbit econòmic i “singularment” a l’etiquetat, i emprendre una política “decidida” per acabar amb les discriminacions lingüístiques i per difondre el coneixement i el respecte per totes les llengües de l’Estat.

A més del Grup Republicà, a la iniciativa s’hi han adherit EH Bildu, Junts per Catalunya, la CUP, el PDeCAT, el PNV, el BNG, Compromís, Més País i Unides Podem.

Podeu llegir la iniciativa aquí: