Esquerra ha registrat avui al Congrés dels Diputats una proposició no de llei en la què demana al Govern espanyol que insti a la Fiscalia General de l'Estat a iniciar les accions necessàries perquè l'Audiència Nacional espanyola pugui jutjar quatre membres de les SS alemanyes, que ara resideixen als Estats Units, i contra els quals supervivents i familiars de ciutadans de l’Estat víctimes del nazisme van presentar una querella el passat 19 de juny. El diputat d’Esquerra, Joan Tardà, ha reclamat que ‘l’executiu estatal doni instruccions a la Fiscalia per facilitar que els membres de les SS Johann Leprich, Anton Titjung, Uosias Kumpt i Iwan Demjanjuk siguin jutjats per l'Audiència Nacional, en coherència amb l'adhesió de l’Estat espanyol a la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i de lesa humanitat de 1968’.
Un cop la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha decidit donar suport a la querella presentada per supervivents i familiars de ciutadans de l’Estat que van ser reclosos en camps de concentració, com els de Mauthausen, Auschwitz i Gusen, Tardà ha reclamat que ‘el Govern espanyol aprofiti aquesta excel·lent oportunitat per avançar en la consecució d'una definitiva reparació de les víctimes del nazisme’. El diputat independentista ha recordat que el maig de 2005 la Comissió Constitucional del Congrés va aprovar una esmena pactada entre el PSOE i Esquerra, en la qual s'instava l'Executiu estatal a estudiar fórmules per establir un adequat reconeixement i assolir la rehabilitació moral, jurídica i si escau econòmica de les víctimes de l'Holocaust.
Tardà ha criticat que ‘a la Llei de Memòria Històrica s’obviés la sentència del Tribunal Militar de Nuremberg de 1946 que va qualificar de crim contra la humanitat el genocidi nazi, no reconegués la condició de víctima a les persones físiques i jurídiques represaliades pels règims totalitaris i es deixés de banda la condemna que Nacions Unides va fer de la dictadura franquista com part activa de l'eix nazi-feixista’. En aquest sentit, el diputat d’Esquerra ha recordat ‘la complicitat entre la Cancelleria alemanya i el ministre franquista Ramón Serrano Suñer que va permetre el trasllat a Mauthausen de milers de ciutadans de l’estat que havien fugit després de la Guerra Civil i la nacionalitat de la qual no va ser reconeguda perquè el règim de Franco els considerava apàtrides’. ‘La contrapartida d’aquesta perversa inhibició de les autoritats espanyoles’, ha finalitzat Tardà, ‘va ser el lliurament per part de la Gestapo de destacades personalitats republicanes, com el President de la Generalitat, Lluis Companys, o Joan Peiró, que després van ser executades’.