El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha recriminat al PSOE que “hagin estat capaços de relegar el primer president socialista de Catalunya, Pasqual Maragall, i potser de sacrificar-lo per pactar un Estatut rebaixat amb la dreta regionalista. És greu que hagin contribuït a boicotejar un govern catalanista i d’esquerres que, després d’anys de domini conservador a Catalunya, va obrint camí en polítiques en favor de les classes populars catalanes”.

Així, Tardà també ha recordat a CiU que ha pactat un Estatut a la baixa unilateralment amb el PSOE per la defensa dels "interessos classistes. CiU sempre ha posat el patrimoni per damunt de la pàtria, la butxaca pròpia per sobre del país", ha sentenciat.

Per al diputat, el pacte CiU-PSOE al marge de l’acord del Parlament del 30 de setembre ha fet possible que “el PP guanyi i, sense tenir la majoria parlamentària, imposi el guió per la por que ha infós en els socialistes espanyols, un fet que ha provocat una retallada del text que va sortir de Catalunya". Tardà considera que l'"Estatut de la Moncloa" no és res més que "una nova versió del pacte del Majestic" de 1996 entre CiU i PP que va portar José María Aznar a la presidència. Es tracta, ha dit, d'aplicar la "recepta" dels "anys vuitanta i noranta del segle passat, que el partit majoritari espanyol pacta amb el regionalisme català", que, "en els moments crucials, confon seny amb interessos classistes".

Per a Esquerra, el nou Estatut suposa "donar cop de porta" a la demanda dels centenars de milers de persones que es van manifestar a Barcelona el passat 18 de febrer reivindicant la nació catalana i va augurar que "una part molt important de la ciutadania de Catalunya no legitimarà aquesta imposició". Segons Tardà, els republicans "mantindrem viu el debat democràtic amb Espanya" i ha advertit de la "frivolitat" d'assegurar que aquest Estatut és per sempre. "No es pot negar la voluntat de pervivència nacional d'un poble", ha dit i ha assegurat que "hi haurà una altra oportunitat, protagonitzada per nosaltres mateixos o els nostres fills. I tinguin per segur que en la pròxima, amb una correlació de forces que distingeixi, prevaldrà el dret de la ciutadania a decidir el seu futur mitjançant l'exercici del dret a l'autodeterminació".

Per al portaveu republicà, el PSOE "no ha volgut o no ha sabut" enfrontar-se al PP, contra el qual ha llançat un reguitzell de qualificatius, tots lligats al franquisme. Així, ha dit que "el PP es nega a condemnar la dictadura que va aniquilar els demòcrates", és "incapaç de desembarassar-se de l'herència franquista i ha posat en marxa una campanya xenòfoba anticatalana, com el 1919 i el 1931, amb boicots amb el missatge 'no volem res dels catalans excepte els seus impostos'".

Tardà ha sostingut que la definició de Catalunya com a nació és el "nucli de la proposta d'Estatut" i la seva eliminació suposa "desnaturalitzar" també les competències i el finançament.

Segons Tardà, el reconeixement de la realitat nacional atorga a Catalunya el "dret històric a decidir sobre els impostos que paguem" i sosté que, per això, "els espanyols d'esquerres i dretes s'han negat rotundament a aprovar-lo" després d'anys d'"asfíxia econòmica i espoliació fiscal".

Per al portaveu d’ERC al Congrés, negar aquest reconeixement és "negar la democràcia" i ha ratificat que la definició com a nacionalitat "no ens serveix", perquè és la base de la "deslleialtat constitucional". Ha citat els anteriors processos de reforma estatutària impulsats des de Catalunya des de 1919, quan Maura va respondre "mai res" i la modificació de la proposta d'Estatut de 1931 quan la "dreta espanyola va llançar una campanya amb intent de cop militar inclòs". Per això, Tardà manté que "els senyors Rajoy, Acebes, Zaplana, Bono o Vázquez no són gens originals sinó que han repetit els discursos dels seus predecessors".