El cap de llista per a les eleccions al Parlament, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari general, Joan Puigcercós; el portaveu del Grup Parlamentari a Madrid, Joan Tardà, i la diputada Maria Mercè Roca han fet entrega avui al Congrés dels Diputats de les primeres 500 cartes de ciutadans i ciutadanes que exigeixen a Manuel Marin poder-se adreçar a aquest organisme en llengua catalana.

La campanya, iniciada fa dues setmanes, se centra en l'enviament de cartes per part de la militància d'Esquerra i la ciutadania en general, en les quals s'insta el president del Congrés, Manuel Marín, a respectar el redactat del nou Estatut, que reconeix el dret de qualsevol ciutadà o ciutadana de Catalunya a dirigir-se en llengua catalana als òrgans constitucionals de l'Estat. Concretament, l'article 33 de l'Estatut estableix que "els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent" i que "aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica".

Carod ha explicat que les 500 missives estan signades, majoritàriament, per dirigents territorials del partit manifesten la seva estranyesa pel fet que en aquests moments un ciutadà català pugui dirigir-se en català a les institucions de la Unió Europea amb la certesa que serà respost, mentre que les seves cartes fins fa molt poc eren rebutjades a les Corts espanyoles.

El president d'Esquerra ha considerat que "és paradoxal que els catalans tinguem uns drets a Europa que no són reconeguts a l'estat del qual formem part". Carod ha afegit que es tracta d'un fet "molt preocupant que demostra que després de trenta anys de democràcia la gran assignatura pendent continua essent el respecte a la diversitat lingüística i cultural i l'acceptació com a riquesa, i no com a molèstia de les llengües i cultures de l'estat diferents del castellà".

Finalment, el secretari general , Joan Puigcercós, ha advertit que "en cas que el Congrés mantingui la postura i no accepti les missives escrites en català, Esquerra podria portar el cas al Tribunal Constitucional". Puigcercós ha volgut deixar clar que en cas d'incompliment per part de Marín, la solució que quedaria seria un recurs "clar al màxim òrgan juridisccional de l'Estat espanyol", i ha recordat que "si juguem tots -en referència als recursos presentats pel defensor del poble i del PP- ho fem amb les mateixes regles de joc".

D'altra banda, Carod ha anunciat que després de les eleccions de l'1 de novembre, Esquerra impulsarà "la reforma de punts concrets de la Llei de política lingüística de la Generalitat, que un cop aprovat l'Estatut ha quedat superada i desfasada en aspectes com l'etiquetatge, el cinema, els mitjans de comunicació, la publicitat o el sistema legal". El president d'Esquerra ha afegit que el Grup Parlamentari al Congrés reclamarà al govern espanyol que s'impulsi una nova llei de llengües, que reconegui com a llengües oficials de l'estat aquelles que ara per ara tan sols ho són en alguna comunitat autònoma.