Tres anys després de guanyar les eleccions, el candidat d’Esquerra Republicana coneix més i millor la ciutat i està en millors condicions per governar-la després d’haver liderat les grans decisions d’aquest mandat

Retornar a Barcelona “l’orgull, la confiança i l’ambició perdudes”. És la missió que Ernest Maragall es va marcar en ser proclamat candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Barcelona amb el 90% dels suports, tres anys després d’haver assolit la primera victòria republicana a la capital del país després de més de 80 anys.

Uns anys de mandat amb un govern entre Comuns i Socialistes, forjat amb un pacte contranatura amb els vots del grup de Manuel Valls, que han servit a Maragall per conèixer més i millor els barris i les seves problemàtiques i impulsar l’acció de govern des de l’oposició. “Em sento preparat per governar”, va assegurar Maragall en el seu discurs d’acceptació com a candidat.

Per a Maragall, l’hora de la retòrica i de l’abús ideològic encarnat pels Comuns a s’ha acabat i ja no dona més de sí, mentre que el nou pragmatisme d’Estat, representat pel PSC, només sap oferir “receptes obsoletes”. Pel republicà, la capital del país “no accepta ser mal governada”, i després d’un mandat en què no s’han aprofitat les circumstàncies excepcionals per engegar les transformacions necessàries i hi ha hagut episodis de mal govern, la ciutadania barcelonina “mostra disgust, frustració i un estat d’ànim distant”.

Tres anys liderant les grans mesures de ciutat

La tasca del grup liderat per Maragall a l’Ajuntament ha permès grans mesures de ciutat que es trobaven paralitzades per la inacció i les contradiccions internes dels dos socis del govern municipal. Esquerra Republicana ha impulsat, entre d’altres, el recàrrec barceloní a la taxa turística per tal de gestionar millor els efectes negatius de la massificació turística, així com a limitar a 15 els grups de turistes a zones saturades.

També un fons de 30 milions d’euros per invertir als districtes, i el lideratge en fer de Barcelona una ciutat referent en drets i llibertats, amb la condemna del CatalanGate, un cas en què Maragall va ser espiat pels aparells de l’Estat.

Esquerra Republicana, amb Maragall al capdavant, ha liderat la demanda de la limitació de creuers, i ha empès el govern de Comuns i PSC a limitar el nombre de terrasses i a posar en marxa mesures per acabar amb el soroll nocturn que pateixen els veïns i veïnes. També ha estat al capdavant en la reclamació i en la presentació de solucions als problemes de neteja i seguretat que pateix la ciutat.

A més, ha proposat el Compromís Besòs-Maresme, un pla de transformació integral a 15 anys vista per tal de saldar el deute històric que Barcelona té amb aquest barri, l’establiment de l’anomenada Taxa Amazon perquè les grans companyies de comerç electrònic ajudin a una millor gestió de l’espai públic i la lluita decidida contra les cuines fantasma o l’especulació immobiliària, amb l’aposta per la regulació dels lloguers.

“Avui signo un contracte d’exigència republicana. Un contracte amb Catalunya i el seu govern per donar sentit a una aliança institucional poderosa i efectiva, al servei de tots els catalans i catalanes”, va resumir Maragall en la seva proclamació. Tal i com va asseverar, el 2023 farem de Barcelona la capital orgullosa i poderosa que el país necessita.