Esquerra Republicana celebra que es porti al Tribunal Suprem el sostre de dèficit fixat pel govern espanyol

La portaveu nacional d'Esquerra Republicana, Anna Simó, ha celebrat la iniciativa del Govern de la Generalitat de presentar una demanda davant del Tribunal Suprem amb la intenció d’aconseguir un repartiment diferent dels objectius de dèficit. En concret, la demanda reclama que s’anul·lin els acords del Consell de Política Fiscal i Financera del 28 de juny i el 12 de juliol, en els quals es van establir els objectius per al període 2013-2016.


Simó ha assegurat que 'hem d'utilitzar com a país tots els mecanismes al nostre abast per poder fer polítiques dedicades a revertir les retallades i hem de lluitar contra la manca de proporcionalitat que es posa de manifest en el desigual repartiment del sostre de dèficit'. I ha afegit que 'esperem que el tribunal suprem sigui ràpid a prendre la decisió perquè aquesta qüestió redundarà en benefici dels ciutadans de Catalunya que pateixen la crisi afegida a aquest desigual repartiment del sostre de dèficit que coarta les polítiques públiques'.

La portaveu d'Esquerra Republicana ha explicat que la demanda presentada defensa que les Comunitats Autònomes han de poder gaudir d’un marge més ampli i reduir els seus desequilibris pressupostaris al mateix ritme que l’administració central perquè a mesura que la Comissió Europea ha anat ampliant el límit de dèficit per a Espanya, l’administració central se n’ha anat quedant la major part. Amb aquest repartiment desigual, el Govern espanyol ha incomplert els preceptes que marca la llei d’estabilitat, aprovada el 2012 amb el suport de Convergència i Unió al Congrés.

La llei d’estabilitat determina que el repartiment dels objectius de dèficit estructural entre administracions hauria de mantenir la proporció que tenia l’1 de gener del 2012. Així consta en la disposició transitòria primera de la llei. En aquell moment, les comunitats eren responsables del 37% del dèficit estructural d’Espanya i, per tant, aquesta és la proporció que s’hauria d’haver mantingut fins a dia d’avui.