Els objectius de la comissió passen per «conèixer al detall» la implicació en aquesta xarxa d’espionatge i la responsabilitat dels ministeris de Defensa, Interior, Vicepresidència i Justícia

Els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana al Congrés i al Senat han registrat aquest dimecres sengles peticions de creació de comissions d’investigació arran de l’escàndol per l’espionatge a líders polítics, activistes, advocats, periodistes, institucions i els seus familiars i persones properes a través dels programes Pegasus i Candiru. Segons la investigació internacional feta pública ahir pels laboratoris Citizen Lab i Amnesty International Security Lab, com, a mínim 65 persones del moviment independentista català i basc han estat espiades a través dels seus telèfons mòbils des de 2017 fins, com a mínim, el 2020.

En el cas d’Esquerra Republicana, l’espionatge ha afectat l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent; la secretària general, Marta Rovira; l’eurodiputada Diana Riba o el diputat al Parlament Josep Maria Jové, entre d’altres.

La petició de la comissió d’investigació al Congrés s’ha registrat conjuntament amb la resta de forces independentistes que han estat també espiades -JuntsxCat, la CUP i EH Bildu-, i s’hi han afegit el PDeCAT, Unidas Podemos-ECP, BNG, PNB, Compromís i Más País. En el cas del Senat també han signat Adelante Andalucia, Més per Mallorca i Geroa Bai.

En el text els firmants consideren que amb aquest espionatge sistemàtic per part de l’Estat han quedat vulnerats «drets fonamentals com el respecte i protecció individual a la intimitat i a la privacitat». A través de la intervenció dels telèfons, la trama d’espionatge ha pogut accedir a la «monitorització i extracció de dades de la missatgeria instantània, geolocalització, captures de pantalla, escolta de trucades i fins i tot activació remota de càmera i micròfon».

Tenint en compte que la companyia fabricant del software, la israeliana NSO, afirma que Pegasus només es ven a forces de l’ordre i agències d’intel·ligència governamentals, «la responsabilitat apunta directament al govern espanyol», que és a qui les forces polítiques firmants de la proposta reclamen «explicacions i responsabilitats».

Aquest nou escàndol arriba quan encara no s’ha donat cap resposta a les conclusions de la comissió d’investigació creada al Congrés sobre les clavegueres de l’Estat, molt vinculades també al seguiment i repressió al procés independentista català, ni s’ha fixat cap control per evitar «pràctiques il·legals que amenacen tot el sistema democràtic, vulneren drets fonamentals i introdueixen una total i absoluta desprotecció i inseguretat jurídica».

Els objectius de la comissió, amb un calendari inicial de treball de sis mesos, passen entre d’altres per «conèixer al detall» la implicació de les institucions de l’Estat en aquesta xarxa d’espionatge, la responsabilitat i el mal ús d’aquestes eines per part dels ministeris de Defensa, Interior, Vicepresidència i Justícia i investigar totes les iniciatives que s’han dut a terme des de les institucions de l’Estat, des del poder que sigui, «a fi i a efecte de perseguir la dissidència política».

Avui, dijous 21 d'abril, el president Pere Aragonès s'ha reunit al Congrés amb els grups parlamentaris que han estat víctimes de l'espionatge. "Arribarem fins al final. Per la llibertat i la democràcia", ha dit Aragonès en una roda de premsa posterior a la reunió.