Esquerra Republicana defensa al Senat el traspàs dels fons de l’IRPF per a finalitats socials

El senador Jordi Martí ha preguntat aquest dimarts en la sessió de control de la cambra alta al govern espanyol si pensa complir la sentència del Tribunal Constitucional que obliga al traspàs a les comunitats autònomes de l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials. El republicà ha recordat a la ministra de Sanitat, Assumptes Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, que ‘en els últims vint anys, el Suprem i el Constitucional han dictat un total de 14 sentències indicant que la competència de gestionar i distribuir aquests fons és de les comunitats autònomes i no de l'Estat’. Per això, Martí ha defensat que 'aquests fons han de ‘territorialitzar-se’.

‘Sembla que fins i tot els garants de la Constitució també desobeeixen els tribunals; és allò del caçador, caçat’. Amb aquestes paraules, el senador ha denunciat que el govern espanyol està ‘desobeint’ les sentències i que això ha provocat que el conjunt de les entitats catalanes hagin deixat de rebre el 2015 uns 26,4 milions d'euros, el que implica ‘conseqüències dramàtiques’ per a l'atenció de les persones més vulnerables.

Plusvàlua municipal

D’altra banda, el portaveu adjunt del grup parlamentari al Senat, Quim Ayats, ha preguntat al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, si el govern espanyol ha previst compensar als municipis davant el probable descens de recaptació que pot suposar la sentència del Constitucional que qüestiona l’impost municipal de plusvàlua, tenint en compte que ‘deriva d'una mala regulació en una llei estatal’.

Un cop més, els municipis seran els grans perjudicats per una normativa estatal erràtica, que ha quedat desfasada i que requereix una profunda revisió’, ha dit el republicà.

Tanmateix, el republicà ha denunciat que el model de finançament municipal s’ha demostrat ‘insuficient’. És més, Ayats ha explicat que els municipis han vist reduïts els seus ingressos per culpa de la crisi, alhora que han augmentat la seva despesa per poder fer front en última instància a les situacions d’emergència social, en part per ‘l’asfixia’ a la qual han estat sotmeses les comunitats autònomes per part del govern espanyol.