Els republicans adverteixen que l'Estat vol apropiar-se tot el marge de dèficit d'Europa tot i que la gestió dels serveis recau a la Generalitat i al món local
Esquerra Republicana constata que el PSC i el PSOE apliquen una asfíxia financera tant a Catalunya, amb el dèficit zero, com als ajuntaments, obligant-los a tenir superàvit, a partir de l'any vinent. És una situació inacceptable perquè allunya milers de recursos per a serveis públics de les administracions que més competències tenen en aquests àmbits, i perquè alhora obliga les institucions més petites a fer un esforç de constricció molt gran mentre que l'Estat es reserva tot el marge possible.
"Cada vot al partit socialista serveix perquè el govern espanyol privi els ajuntaments dels seus recursos", va advertir aquesta setmana el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras posant en alerta que l'Estat vol centralitzar tot el marge dels objectius de dèficit que fixa Brussel·les.
A Catalunya, aquesta mesura recentralitzadora bloquejaria fins a més de 3.500 milions d'euros anuals del superàvit dels ajuntaments que deixarien d'anar en habitatges públics, escoles bressol o beques menjador.
Al Parlament, el grup parlamentari ha registrat una proposta de resolució per denunciar aquesta política rapinyaire i confiscatòria. El text, que entrarà a la comissió d'Economia, denuncia que "l'estat espanyol no només no impulsa les inversions estratègiques necessàries" sinó que ara també "vol impedir que la Generalitat i els ajuntaments les puguin impulsar". En un segon punt, els republicans volen que el Parlament demani a l'Estat fer marxa enrere en la mesura aprovada a l'abril, de manera que es fixi una "nova distribució" dels objectius de dèficit, que sigui "equitativa i proporcional".
Per tot plegat, Esquerra vol que el Parlament exigeixi la modificació de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de manera que les inversions que fan els ajuntaments amb els seus estalvis, el romanent, no computi com a dèficit. Finalment els republicans també porten a votació del Parlament exigir a Madrid que el 50% dels beneficis extraordinaris de la banca i les energètiques arribin a les administracions com el Govern, que gestiona el gruix de despesa social. I, finalment, en un darrer punt, que la Generalitat elevi a Brussel·les aquesta necessitat de repartiment just i equitatiu del marge de dèficit.
Al Congrés i al Senat s'han registrat diverses iniciatives per denunciar-ho simultàniament i que van en la mateixa línia. Concretament, al Congrés han registrat una PNL per modificar, en el termini màxim de 3 mesos, la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb l'objectiu de flexibilitzar la regla de despesa i deixar fora del còmput del dèficit les inversions dels ajuntaments finançats a càrrec del romanent de tresoreria. En aquest sentit, el diputat del grup Republicà al Congrés, Joan Margall, advertia aquest dimecres a l’hemicicle que “si el govern espanyol pretén obligar novament els ajuntaments a generar superàvits per després apropiar-se dels seus estalvis, ja els avisem que ens hi tornarem a oposar. No pot ser que les administracions més properes al ciutadà i que més serveis presten siguin els grans damnificats per aquesta decisió. Estarem al costat dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya per evitar que el govern espanyol agafi els diners dels ajuntaments”. Per la seva banda, la portaveu republicana al Senat, Mirella Cortès, insistia que “seguint en la línia de despropòsits, el Govern de l'Estat està disposat de nou a asfixiar als ajuntaments, impedint que puguin fer ús dels seus romanents. És a dir que els ajuntaments paguin la factura que l'Estat no vol assumir. El govern socialista, no només no compleix amb les inversions que promet a Catalunya, sinó que impedeix que puguem utilitzar els nostres propis recursos per posar-los a disposició de la ciutadania de Catalunya”.
També han presentat tant al Congrés com al Senat una bateria de preguntes dirigides al govern espanyol on demanen, entre altres coses, "quin és l'impacte estimat de la limitació de la despesa proposada pel govern estatal als ajuntaments de Catalunya? Quants milions d'euros podrien quedar retinguts i no podran ser utilitzats en l'any vinent?". A més, els republicans volen que el govern de l'Estat detalli si ha fet un estudi o un anàlisi que recolzi "la necessitat d'implementar aquesta distribució".
"Com justifica el Govern que l'administració central pugui incórrer en un 3% de dèficit mentre que a les entitats locals se'ls exigeix 0,2% de superàvit?", es pregunten també els republicans, que assenyalen que "donar suport a aquestes mesures implica deixar els governs municipals de Catalunya en mans de l'arbitrarietat del govern central, prioritzant els interessos partidistes sobre els de la ciutadania", afegeixen.
Finalment, també s’ha sol·licitat per part del grup parlamentari Republicà al Congrés, la petició de compareixença de la Vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, per donar explicacions sobre el repartiment dels objectius de dèficit inclosos al Programa d'Estabilitat 2023-2026, remès a la Comissió Europea, on figura que l'Administració Central es reserva la totalitat del marge de dèficit.
