El discurs de Josep Maria Jové, en cinc fragments el dia que el ple debat la investidura de Salvador Illa i que Carles Puigdemont ha retornat a Barcelona

• Un 'sí' vigilant, un 'sí' només a l'acord
  
  Que quedi clar: és un “sí” amb condicions. Un “sí carregat de nos”. Un sí a l'acord. Només a l'acord. Un sí vigilant i exigent. Un sí en guàrdia. Reconeixem que el PSC ha assumit compromisos pel quals no apostava fa just unes setmanes. Els toca a vostès convence’ns, amb fets i no només amb paraules, que això és així. Perquè avui Esquerra Republicana sent desconfiança i distància respecte el PSC. Per la desgana del PSC i PSOE a l’hora d’adoptar compromisos per fer avançar Catalunya i defensar la sobirania de les seves institucions. Pel record, encara viu i roent, del paper del PSC en la repressió de l’Estat i el seu suport al 155. La tebior del PSC en defensa de la llengua flirtejant amb postulats d'Albert Rivera. Som lluny, molt lluny.
  
  Per tant que ningú entengui aquest acord com un acord estratègic. Que ningú pretengui comparar-lo amb el de 2003 tot agitant l’espantall del tripartit. Sense compliment, no hi ha 'sí'. De fet, que bona part d'Esquerra optés pel 'no' preserva el compliment de l'acord, n’és la garantia. Nosaltres des de l’oposició, amb la força dels nostres vots, aquí i on faci falta, serem la garantia del seu compliment. No dubtin ni per un moment que no ens tremolarà el pols per dir “prou” si no apliquen allò que hem acordat.

• Benvingut, president Puigdemont. Et volem lliure!
  
  Avui, després de més de 6 anys i 8 mesos, finalment el MHP Puigdemont ha tornat a casa, l'hem pogut veure en directe a Barcelona, a tocar del Parlament, on hauria de ser ara mateix. Ens n'alegrem profundament i sincera. Ben tornat a casa, president! Només podem respectar les decisions personals i individuals de tornar, de retornar a l'exili, o de quedar-se que té cada represaliat a l’exili i els motius que té per prendre-les. Avui, i és una vergonya, no hi ha garanties que respectin la llibertat i la integritat que la llei d'amnistia atorga al president Puigdemont. No sabem què passarà les properes hores. I ens preocupa.
  
  Vagi per endavant la nostra solidaritat, president. Passi el que passi. Sigui quan sigui que ens tornem a veure, us esperem aquí per veure-us lliure en una Catalunya Lliure!
  
  No ens sorprendrà cap actuació del Tribunal Suprem a partir d'ara. Ja ho vam dir durant la tramitació de la Llei que no existia un text blindat que pogués resistir la voluntat prevaricadora d’alguns jutges. El problema no és pas de redactat, sinó de la voluntat de qui interpreta. Malgrat que sigui una llei democràticament aprovada i plenament legítima

• Avançar en la llibertat de Catalunya i per una societat sense desigualtats
  
  Aquella majoria independentista, de 74 diputats i el 52% dels vots era històrica. Avui aquella majoria independentista és inexistent en escons i en vots. És per això, doncs, que l'única raó que ens ha dut a negociar és el principi de realitat complexa que tenim al davant. És un acord que significa passos decidits per avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat i que suposa un salt endavant en la sobirania del nostre país.
  
  És aquesta voluntat de ser partícips en els moments de fer passos endavant en la llibertat de Catalunya i en la construcció d’una societat sense desigualtat ni discriminacions, el que ha fet que ERC hagi participat en la investidura de tots els presidents de la Generalitat que han compartit aquest doble objectiu, irrenunciable per a nosaltres. De Pujol a Aragonès, passant per Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont i Torra. En el cost d'obrir camí als altres, amb els altres i per als altres, massa cops hi hem pagat un preu molt alt.

• És el moment de refer, és el moment del referèndum
  
  A partir d'avui picarem pedra des de l'oposició perquè l'independentisme torni a ser majoritari a les urnes i al carrer. Hem de recuperar aquell moviment que era capaç d’oferir una esperança de regeneració política i social. I que l’oferia des del convenciment democràtic, on hi cabia tothom. És el moment de Refer. De Refer-nos. De refer l'independentisme. Del Referèndum. Fer política i arribar a acords, implica assumir la complexitat, que és cara. Qui no ho assumeix senzillament fa antipolítica.
  
  No vagin per aquest camí. El de voler dividir el país entre bons i mals catalans. O catalanistes. O independentistes. El país no és de ningú i és de tothom. Ningú pot expedir carnets de bon català o bon independentista. A aquest joc, nosaltres no hi jugarem. No ens trobaran dividint independentistes. Ni polaritzant entre bons i dolents.

• Gràcies, president Aragonès!
  
  A totes les conselleres i consellers d’aquest Govern, exconsellers, i a totes les persones que heu format part de l'estructura de govern. I de forma especial un reconeixement i un agraïment molt especial i absolutament sincer al MHP Pere Aragonès i Garcia. Hem tingut coratge polític, encerts i errors. Ens ha faltat temps, complicitats i lleialtat.
  
  L'exemple, el lideratge, la honestedat i l'alçada de mires que has demostrat, ens fan estar amb deute amb tu. Moltes gràcies per haver lluitat per la justícia social i l’alliberament nacional d’aquest país pensant sempre en la nació sencera. Moltes gràcies per l'entrega, i la dignitat. Avui que hem parlat molt de la militància d’ERC, m’agradaria acabar amb unes paraules del President Companys davant el Ple Nacional d’ERC el 28 de febrer de 1938: “La consigna d’avui, com ahir, com sempre, és la democràcia, llibertat, progrés, república i victòria. És la que ho vol dir tot, la de sempre: Catalunya!”