Esquerra Republicana demana al president que aclareixi si creu en la Mesa de negociació

El president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que aclareixi si creu o no en la Mesa de negociació. I ho ha fet contraposant per una banda el menyspreu amb què va parlar-ne l'eurodiputada Clara Ponsatí i per l'altra la defensa ferma que Torra va fer-ne a Madrid.

"No entenem, president, com un mateix espai polític es pot asseure a defensar l'autodeterminació i l'amnistia -i que bé quan tenim una estratègia comuna!- però, alhora, poques hores després, pot carregar amb duresa i amb amargor", ha dit Sabrià des del seu escó durant la sessió de control.

Els republicans han constatat que si la Mesa s'ha posat a caminar, és per la doble força del republicanisme a les institucions i al carrer. "Som més forts que mai. I vam demanar que vostè ho liderés com no podia ser d'altra manera", ha dit Sabrià sobre un espai de negociació que treballa per resoldre el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat.

Ara bé, Esquerra Republicana sap també que no es pot fiar tota la partida a una carta. "I no ho farem, no som il·lusos, coneixem millor que ningú aquest Estat espanyol", ha advertit Sabrià.

Sabem sobradament que no ho podem fiar tot a una carta, president. I no ho farem. No som il·lusos, coneixem millor que ningú aquest Estat espanyol

Sergi Sabrià president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana

Perquè la negociació és una de les vies, i els republicans no volen renunciar a cap. "A cap. Perquè l'objectiu polític que perseguim, la República Catalana de justícia social i d'igualtat d'oportunitats, també és irrenunciable", ha apuntat el president dels republicans al Parlament.

Per tot plegat, Sabrià ha advertit que Esquerra Republicana es mantindrà amb les conviccions intactes i que ho farà arreu: tant al carrer mobilitzat, reivindicatiu en la confrontació permanent amb l'Estat, com en la negociació política, que és també "una via per esberlar l'escletxa i arrencar un referèndum d'autodeterminació i l'amnistia a qui fins fa no-res ens volia tancats i silenciats".