El grup d’Esquerra Republicana al Senat ha refermat aquesta setmana el seu compromís amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona perquè l’Estat espanyol saldi el greuge històric amb l’entitat, a qui el 1939 les tropes franquistes van confiscar les seus i van destruir part del seu fons documental. Esquerra ja va presentar temps enrere una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés de Diputats demanant 'la cessió gratuïta i definitiva' a l’Ateneu d’un edifici de l’Estat a Ciutat Vella, com a retorn a les propietats que li van ser expropiades al final de la Guerra Civil.
 
Actualment, el fons de l’Ateneu el formen 26.000 llibres i 12.000 capçaleres 'de consulta obligada per als investigadors de la cultura popular i obrera de Barcelona', com diu el senador Bernat Picornell. Està repartit entre dos magatzems, però amb greus problemes d’espai. En els dos mandats anteriors, el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona ja va intentar trobar una solució per dignificar tot aquest fons, que també passava per trobar un local en condicions on guardar-lo i que l’Ateneu Enciclopèdic el pogués posar a disposició del públic. Mai, però, es va acabar concretant.
 
Finalment, sembla que l’actual Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu tenen a punt de signar un conveni pel qual se cediria un local municipal a l’entitat. Esquerra Republicana valora positivament aquest pas 'però això no pot eximir l’Estat espanyol del seu deute amb l’Ateneu', com explica el conseller de Districte d’ERC a Ciutat Vella, Jordi Bordas. Insisteix, tal com ja demanava la PNL presentada al Congrés, que l’Estat ha de cedir un edifici de la seva propietat a l’Ateneu i que ha de sufragar les despeses que pugui generar el trasllat a la nova seu. Segons Bordas, 'no és just que un greuge que és amb l’Estat l’acabi saldant l’Ajuntament'.
 
El senador Bernat Picornell ja ha avançat que durant la propera legislatura el grup d’Esquerra a Madrid insistirà novament en aquesta demanda.
 
L’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, fundat el 1902, va néixer amb una clara voluntat cultural i pedagògica especialment dirigida a instruir obrers que no havien tingut accés a l’educació. Entre els fundadors hi havia qui va ser diputat al Congrés, l’advocat Francesc Layret. Compromès per principi amb les causes justes, va participar en campanyes ciutadanes com la d’alfabetització, la defensa de l’escola pública i laica o la de la cultura de la pau enfront del terrorisme.