Jordi Borralleras i Pep Descals 31 de desembre de 2022

El 2022 en 10 moments

A punt de tancar aquest any 2022, recopilem els fets polítics més rellevants del curs: la defensa del català, les mesures transformadores del Govern de la Generalitat, la reforma del codi penal o la ponència política d’Esquerra Republicana en són alguns exemples:

1. En defensa del català, sempre

En un context de dificultat per la llengua catalana, la seva defensa ha estat sempre una prioritat pel govern de la Generalitat, que ha dut a terme una sèrie de mesures per defensar-ne l'ús arreu del territori. En primer lloc, al mes de gener el Govern presentava el Pacte Nacional per Llengua, un projecte de país amb l'objectiu d'impulsar l'ús i el coneixement del català arreu del territori. En la seva primera reunió, el president Pere Aragonès, assegurava que "el català ha de tenir el màxim ús social possible".

D'altra banda, els constants atacs contra l’ús de la llengua catalana per part de l'Estat espanyol han estat marcats, aquest 2022, per les ingerències judicials a l'escola catalana entorn de la imposició del 25% de castellà a les aules. No obstant això, Esquerra Republicana ha estat capaç de liderar un ampli consens al Parlament de Catalunya al voltant de quatre formacions polítiques com són els mateixos republicans, Junts per Catalunya, En Comú Podem i el Partit Socialista, per abordar aquesta problemàtica i la defensa del model d'immersió lingüística a través d'una llei que rebutjava l'aplicació de percentatges als centres educatius i, alhora, el decret llei que aprovava el Govern per protegir els directors i directores dels centres de qualsevol ingerència judicial. D'aquesta manera, Esquerra Republicana, acompanyada d'altres formacions, aconseguia blindar el català a les escoles catalanes.

En aquesta mateixa línia, el Govern de la Generalitat, en un consell executiu extraordinari celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans, va presentar, a finals de novembre, 100 accions transversals per assegurar el present i el futur de la llengua catalana. Entre totes elles, cal destacar un pla d'impuls del català a l'àmbit sanitari, el pla de foment del català als serveis a la gent gran, o el reforç i impuls de la presència del català al món audiovisual. D'avant d'això, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, assegurava: "El català és cosa de tots i el Govern ha de ser el primer a fer els deures".

2. El camí cap a una Catalunya plenament feminista

Un altre dels eixos prioritaris de l’acció del Govern és la transformació feminista que l’executiu encapçalat per Pere Aragonès impulsa des del primer moment.

En aquest sentit, el Departament d’Igualtat i Feminismes liderat per Tània Verge ha continuat aquest 2022 la tasca que ja va començar durant els primers mesos de legislatura. Tant és així que, només en encetar l’any, el mes de gener, Verge i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, van anunciar una reserva del 40% de les places per a dones en les convocatòries d’accés als cossos operatius de la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals).

A aquesta pionera reserva de places s’hi sumen altres mesures transformadores que aboquen a la igualtat de gènere al país, com ara la creació del nou Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, l’ens que desplega la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Aquesta mesura es veu complementada amb un nou model d’abordatge de les violències sexuals presentat per la consellera Verge el passat mes de novembre que suposa la introducció de nous serveis d’atenció 24 hores, tant presencials com telefònics, que atendran totes les violències sexuals, siguin recents o no: “Ha de ser un GPS per a tots els departaments del Govern, administracions i actors socials”, defensava la consellera Verge.

Alhora, el Departament d’Igualtat i Feminismes anunciava, aquesta darrera primavera, el desplegament del Pla d’Equitat Menstrual, amb un doble objectiu: en primer lloc, el dret a l’educació per tal de trencar estigmes i tabús al voltant de la regla, i, en segon lloc, el dret a l’accés igualitari a productes sexuals reutilitzables i a prendre consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús. “És hora de trencar tabús. Tenir la regla no pot continuar generant estigmes”, afirmava Verge el dia de presentació del pla.

Finalment, una de les últimes mesures que ha presentat el departament d’Igualtat i Feminismes aquest 2022 és el nou permís per dol gestacional i la flexibilització horària en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut per al personal de la Generalitat. Això permetrà, per una banda, que les persones progenitores que hagin patit una pèrdua gestacional entre la sisena setmana i el dia 179 de la gestació tinguin dret a un permís de tres dies hàbils, i, per altra banda, la possibilitat d’absentar-se fins a vuit hores mensuals recuperables en cas de menstruació o menopausa amb afectació a la salut, justificant-ho únicament amb una declaració responsable telemàtica.

El març passat la consellera Tània Verge va presentar l'Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació.
El març passat la consellera Tània Verge va presentar l'Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació.

3. Mesures transformadores en educació

Una de les disciplines en les quals més s'ha avançat aquest any ha estat en l'educativa. L'acció del Govern, encapçalada pel conseller d’Educació, Josep González-Cambray, ha començat a revertir algunes de les situacions produïdes per les històriques retallades que ha patit aquest departament. Això ho ha fet presentant una sèrie de mesures en recerca de l'equitat i la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes i famílies de les escoles catalanes.

En aquest sentit, entre els mesos de febrer i abril d’aquest 2022, les principals iniciatives que s’han anunciat en l'àmbit educatiu aquest curs han estat tres: en primer lloc, la gratuïtat de l'Infantil 2. És imprescindible garantir la igualtat d'oportunitats a l'entrada del sistema educatiu. D'aquesta manera, s'aconsegueix que totes les famílies puguin portar els seus fills i filles de ben petits ja a la guarderia, amb l'objectiu d'aconseguir la gratuïtat absoluta a partir dels 3 anys. Una mesura que s’ampliarà, previsiblement, l’any que ve amb la gratuïtat de l’Infantil 2 un cop aprovats els pressupostos.

En segon lloc, aquest també ha estat l'any de la reducció de les ràtios d'alumne per classe, descarregant feina al professorat públic, que fins ara havia d'assumir un volum de treball que, en moltes ocasions, es trobava per sobre les seves possibilitats.

Finalment, Educació també ha presentat l'avançament de l’inici del curs escolar, una mesura de conciliació familiar i d'equitat. En el dia del seu anunci el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que aquest canvi “respon a una demanda històrica d’un ampli sector de la societat i contribueix a millorar els resultats educatius, facilitar la conciliació de les famílies i reforçar la igualtat d’oportunitats”.

4. Esquerra Republicana celebra la Conferència Nacional

El cap de setmana del 12 i el 13 de març Esquerra Republicana va celebrar la Conferència Nacional, un acte amb la presència de tota la militància republicana amb l’objectiu d’enfortir-se i debatre al voltant de l’estratègia política dels republicans per afrontar els reptes de país que es plantejaven. Aquesta trobada multitudinària del partit, amb la presència de més de 1.200 militants inscrits, suposava el primer acte d'aquestes característiques després de més de 2 anys sense poder-ho dur a terme per culpa de la Covid-19.

La secretària general del partit, Marta Rovira, va intervenir a la Conferència Nacional des de l'exili a través d'una videotrucada.
La secretària general del partit, Marta Rovira, va intervenir a la Conferència Nacional des de l'exili a través d'una videotrucada.

En aquesta mateixa línia, per la conferència, els republicans van presentar una ponència política que optava per la via negociadora amb l'Estat com el camí més eficient i possible per assolir la independència, que es va aprovar amb més del 97% dels vots a favor dels militants assistents. "La negociació hi serà segur. Com més preparats hi arribem, i com més ens acompanyin dins el nostre país i arreu del món, millor", afirmava de manera contundent el president del partit, Oriol Junqueras, durant el seu discurs que tancava l’acte.

D'aquesta manera, el dia que servia com a retrobament per tota la militància després de més de dos anys de crisi sanitària, es posaven les bases per començar a caminar pel camí de la negociació amb l'Estat, estratègia que el dia d'avui ja podem veure com dona els seus fruits.


5. Combatem la repressió arreu, qüestionem la democràcia espanyola al món

Aquest també ha estat l’any en què s’ha constatat, un cop més, la guerra bruta de l’Estat espanyol contra el moviment independentista. El passat mes d’abril, The New Yorker publicava un informe de Citizen Lab on donava a conèixer el Catalan Gate, l’espionatge il·legal més massiu de la història: els mòbils d’unes 65 personalitats (sobretot polítics, però també activistes, periodistes o advocats) havien estat infectats per Pegasus, un programari que només poden comprar els estats.

A causa d'aquest cas, però també a molts d'altres, aquest 2022 ha estat un any molt important en la denúncia del cas català al món. En primer lloc, hem tingut l'aparició d'un dels posicionaments internacionals més rellevants aconseguit fins ara: el Comitè de Drets Humans de l'ONU emetia una decisió en la qual considerava que l'Estat espanyol va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 en suspendre Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull del seu càrrec com a diputats electes al Parlament de Catalunya. D'aquesta manera, hem pogut constatar, una vegada més, com és d'imprescindible la feina que Esquerra Republicana fa en l'àmbit exterior, assolint que la comunitat internacional es posicioni al costat de l'independentisme reconeixent la guerra bruta de l'Estat a l'hora de reprimir el moviment.

En aquesta mateixa línia, aquest ha estat l'any també on els quatre presos polítics d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, han decidit emprendre la via judicial Europea, portant els seus casos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després d'esgotar la jurisdicció espanyola al Tribunal Constitucional, fent un pas més per denunciar totes les irregularitats que han patit des de l'inici del seu empresonament.

Un factor més per denunciar el cas català en l'àmbit internacional ha estat el viatge que el president del partit, Oriol Junqueras, ha dut a terme per diferents països de l'Amèrica Llatina, on s'ha pogut reunir, entre d'altres, amb el president de la República de Colòmbia, Gustavo Petro, el Premi Nobel de la Pau, Adolofo Pérez Esquivel, o l'alcaldessa de Santiago de Xile, Irací Hassler.

Durant el viatge a l'Amèrica Llatina, Oriol Junqueras es va reunir amb el Premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel.
Durant el viatge a l'Amèrica Llatina, Oriol Junqueras es va reunir amb el Premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel.

6. La transformació verda, una prioritat en un context d’emergència climàtica

Esquerra Republicana i el Govern de Pere Aragonès refermen el seu compromís en els reptes globals del planeta, com el canvi climàtic. El context de crisi demana mesures que contribueixin en la seva lluita, i així ho ha fet el Govern republicà. És en aquesta línia que s’emmarca, sense cap mena de dubte, la creació de L’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya que el govern va presentar el mes d’octubre. Entre altres coses, i ara per ara, aquest organisme gestionarà la creació i comercialització d’energia renovable dels edificis i infraestructures públiques de la Generalitat.

En la mateixa direcció remen les notícies que el Departament d’Acció Climàtica, liderat per la consellera Teresa Jordà, ha anunciat el darrer any. Una de les més destacables és l’augment accelerat de les instal·lacions fotovoltaiques i d’autoconsum a Catalunya, assolint ja les més de 50.000 - és a dir, més del triple que un any enrere. Tal com explicava Jordà, “aquest 2022 ja és el millor any de la història de l’autoconsum, i no ens aturarem aquí”. Uns resultats que reflecteixen la feina que el Govern ja va començar a fer durant part de l’any passat.

Aquestes xifres també es veuran incrementades amb la tasca que Esquerra Republicana fa des del Congreso de los Diputados, a Madrid. Aquest octubre, el gobierno va anunciar una modificació de la llei que inclou una demanda reiterada d’Esquerra Republicana: l’eliminació dels 500 metres de distància - que fins ara havien d’existir - entre una placa solar i el punt on es consumeix l’energia que aquesta placa produeix. La modificació facilitarà el desplegament de les renovables i la democratització de l’energia, perquè Esquerra Republicana no renuncia a cap institució que serveixi per millorar el dia a dia de la ciutadania.

7. Un Govern que transforma

Aquest també ha estat l’any del canvi de Govern. La decisió de Junts per Catalunya el mes d’octubre de sortir del Govern va obligar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a reformar l’executiu per poder continuar treballant i servir a la ciutadania del país.

En un moment especialment complex i farcit de reptes, Esquerra Republicana feia un gest de responsabilitat per posar-se al costat de la gent, com ha fet sempre. “Esquerra donarà el millor d’ella mateixa al servei d’aquest país”, explicava el seu president, Oriol Junqueras. “Preservar les institucions és un deure democràtic i patriòtic, i el complirem”, afegia.

D’aquesta manera, el dia 11 d’octubre, menys de 48 hores després que Junts per Catalunya abandonés el Govern, el president Aragonès anunciava un nou executiu amb experiència contrastada i que respon a la via àmplia i a la transversalitat de l’esquerra. Un Govern paritari i compromès amb l’autodeterminació, la justícia social i el republicanisme que representa el 80% de la societat catalana.

Els 7 consellers que es van incorporar van ser:

El nou executiu d'Aragonès, paritari i de via àmplia per representar el 80% de la societat catalana.
El nou executiu d'Aragonès, paritari i de via àmplia per representar el 80% de la societat catalana.

En aquest sentit, el nou govern republicà ha agafat el relleu de l’anterior amb l’objectiu de continuar transformant el país des de quatre eixos: democràtic, social, ecologista i feminista. Pel que fa a l’àmbit social, transformar la societat també significa crear ocupació reindustrialitzant el país. És per això que el Govern ha impulsat el Pacte Nacional per a la Indústria, un projecte que preveu la inversió de més de 3.000 milions d'euros per rellançar i transformar el model industrial del país. L’executiu ha avançat en aquesta carpeta anunciant inversions com la que farà l'empresa sud-coreana ILJN Materials, de 600 milions d'euros, per construir una fàbrica que crearà 500 llocs de treball a Mont-Roig del Camp, o l'anunci que aquesta tardor va fer "Cisco", una multinacional nord-americana que anunciava la seva elecció per Barcelona per obrir el primer centre de disseny de semiconductors a la Unió Europea.

Al mateix temps, el Govern també presentava el Hub Digital de l'Audiovisual i el Videojoc, el que, el president la Generalitat, Pere Aragonès, batejava com "un dels projectes més transformadors de les darreres dècades". Aquesta iniciativa tracta de crear un parc i centre de recerca, innovació i producció del sector audiovisual i del videojoc, a les tres xemeneies de Sant Adrià del Besòs, que tindrà un impacte en la millora de les condicions de vida d'un dels grans eixos del país com és la Ribera del Besòs.


8. Reformem el Codi Penal, un pas més cap a la desjudicialització

Esquerra Republicana continua avançant en la carpeta antirepressiva del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, i l’últim pas endavant en aquest sentit ha estat l’anunci de derogació del delicte de sedició del Codi Penal espanyol el passat mes de novembre, i la reforma del delicte de malversació a principis d’aquest mateix mes de desembre.

Aquesta reforma del Codi Penal és el resultat de diferents acords entre el govern català i espanyol, el qual no hagués estat possible sense la negociació política i sense l'aposta d'Esquerra Republicana per la via negociada per acabar amb el conflicte polític. En aquest sentit, un cop ja es va fer pública l’eliminació del delicte de sedició, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'hi referia afirmant que "com més força tinguem en el difícil procés de negociació amb l'Estat, més a prop serem de fer possible l'amnistia i de tornar a votar en un referèndum". A més, la reforma protegeix el dret a la manifestació pacífica, limitant l’aplicació del delicte de desordres públics greus.

Els dirigents d'Esquerra Republicana van celebrar l'anunci de la derogació de la sedició, un pas més cap a la resolució del conflicte polític.
Els dirigents d'Esquerra Republicana van celebrar l'anunci de la derogació de la sedició, un pas més cap a la resolució del conflicte polític.

La secretària general adjunta i portaveu d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta, reforçava la idea del cap de l’executiu assegurant que "és un pas importantíssim en la fi de la repressió perquè es limita i restringeix la capacitat repressiva de l'Estat espanyol".

A aquest gran èxit aconseguit per Esquerra Republicana, s'hi ha de sumar també l'anunci fet a principis d'aquest mateix mes on els republicans presentaven una sèrie d'esmenes a la reforma del Codi Penal per evitar que s'usi el delicte de malversació de fons públics amb finalitat política i arbitrària contra l'independentisme. L'objectiu d'Esquerra és retornar al model previ a la reforma que el Partit Popular va dur a terme l'any 2015 per perseguir i castigar judicialment el moviment independentista. No obstant això, és una prioritat pel partit que es continuï penant la corrupció política amb contundència.

9. Guanyem 900.000.000 per revertir tots els incompliments de l’Estat amb Catalunya

El 2022 ha estat, doncs, un any d’assumir les responsabilitats que demanava el país i, sobretot, el context de crisi global en el qual està immers. En aquest sentit, Esquerra Republicana ha demostrat, i continua demostrant, com treballa per ser part de la solució i per oferir utilitat a tot arreu on és present. A tot arreu on té, precisament, responsabilitats, també a Madrid.

Per tot això, Esquerra ha contribuït a les negociacions dels Pressupostos Generals de l’Estat, aquest darrer trimestre del curs, per acordar la transferència de 900 milions d’euros perquè la Generalitat executi inversions pendents en infraestructures clau, una mesura que es feia pública a principis d’aquest mateix mes de desembre. “Davant la incapacitat de l’Estat de fer arribar aquests milions al nostre país, Esquerra Republicana aconseguim el mecanisme perquè sigui la Generalitat qui executi les inversions”, asseverava la portaveu republicana, Marta Vilalta.

La transferència anirà destinada a mesures concretes, inversions en infraestructures que ajuden a millorar el dia a dia de la gent del país, com la millora de la connectivitat a l’AP2 i l’AP7, actuacions prioritàries a l’Eix pirinenc o nous intercanviadors entre FGC i Rodalies. Les inversions també s’estenen a altres àmbits per tal de desencallar projectes necessaris i reivindicats pel territori. En són exemples la paralització de la MAT o l’augment de recursos per desenvolupar el pla bucodental.

D’aquesta manera, els republicans aconsegueixen corregir la desinversió històrica que pateixen els catalans i les catalanes. Tal com explicava el diputat i portaveu de Pressupostos d’Esquerra Republicana al Congrés, Joan Margall, “Qualsevol espai de sobirania que conquerim és un pas endavant. Volem més eines com a país per ajudar a la gent, per fer-li la vida més fàcil”.

10. Esquerra Republicana presenta la seva ponència política

Esquerra Republicana ha impulsat un procés congressual renovant l'executiva i enfortint l'organització per tal d’encarar els reptes globals que té el país. Aquest procés va acompanyat de la ponència política que s’hi presenta i que el partit va fer pública aquest mateix mes de desembre.

La ponència, que porta el nom de La via democràtica del referèndum, es construeix al voltant de dos grans blocs: en primer lloc, la proposta del partit per fer efectiva la República Catalana, i, en segon lloc, el camí que ens fa avançar: el bon govern i la construcció de sobirania en tots els àmbits. En aquest sentit, els republicans aposten per un referèndum d’independència com la millor via per guanyar la República Catalana. És aquí on Esquerra Republicana defensa que cal articular la majoria del 80% del país que defensa aquest instrument democràtic per tal de traslladar-lo a la via de la negociació amb l’Estat, i s’expliquen quines haurien de ser les condicions per tal d’obrir-ne el debat a la societat catalana.

La nova executiva d'Esquerra Republicana, encapçalada per Marta Rovira i Oriol Junqueras.
La nova executiva d'Esquerra Republicana, encapçalada per Marta Rovira i Oriol Junqueras.

El mes de setembre els republicans anunciaven l’avançament del seu Congrés Nacional. En una primera fase que va tenir lloc el passat mes de novembre, es va renovar l’executiva nacional amb l’objectiu d’enfortir l’organització davant els reptes de país que es plantegen. En aquest procés, els republicans i les republicanes van mostrar el seu suport a la candidatura ‘Més republicanisme, més llibertat’, encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira per tal de continuar liderant el partit. La segona fase consistirà en el plenari del Congrés que se celebrarà el 28 de gener de l’any que ve a Lleida, on es votarà, entre tota la militància, la ponència política.